Guarició de Naaman ^*

    ¹ Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. ^* Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
    ² Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. ³ Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:
—Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
    ⁴ Naaman ho va comunicar al seu sobirà:
—La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.
    ⁵ El rei dels arameus va respondre:
—Ves-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel. ^*
Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or ^* i deu vestits nous. ⁶ En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
    ⁷ Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits ^* i exclamà:
—Que potser soc un déu, capaç de donar la mort o la vida, ^* perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
    ⁸ Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:
—Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel. ^*
    9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. ^{* 10} Aquest va enviar un missatger que li digués:
—Ves, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra. ^*
    11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:
—Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. ¹² ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?
Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. ¹³ Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:
—Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
    ¹⁴ Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. ¹⁵ Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:
—Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
    ¹⁶ Però Eliseu va respondre:
—Tan cert com viu el Senyor, de qui soc servent, que no acceptaré res. ^*
Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. ¹⁷ Llavors Naaman digué:
—Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. ^{* 18} Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent. ^*
    19 Eliseu li va respondre:
—Ves-te’n en pau.
I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància, ²⁰ Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!»
    ²¹ I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà:
—Tot va bé?
    ²² Ell va respondre:
—Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; ^* dona’m, si et plau, per a ells tres mil peces ^* de plata i dos vestits nous.”
    ²³ Naaman li va dir:
—Digna’t acceptar sis mil peces. ^*
Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí. ²⁴ En arribar a l’Ófel, ^* Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats ²⁵ i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà:
—D’on vens, Guehazí?
Ell respongué:
—El teu servent no ha anat enlloc.
    ²⁶ Però Eliseu va replicar:
—¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, ²⁷ ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre?
I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu. ^*