La destral recobrada

    ¹ Els del grup de profetes van dir a Eliseu:
—El lloc on estem ^* resulta massa petit per a tots nosaltres. ² Anem al Jordà: allà cadascú agafarà un tronc d’arbre i ens hi construirem un habitatge.
Ell respongué:
—Aneu-hi.
    ³ Un d’ells va demanar:
—Digna’t venir amb aquests servents teus.
Ell els va respondre:
—Sí que hi vindré.
    ⁴ Va anar amb ells al Jordà i tallaven els arbres. ⁵ Mentre un d’ells abatia un arbre, el ferro de la destral li va caure al riu, i va exclamar:
—Ai, senyor, que la destral era manllevada!
    ⁶ L’home de Déu preguntà:
—On t’ha caigut?
Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. ⁷ Llavors digué:
—Estira’l cap a tu.
L’altre va allargar la mà i el va agafar.

Eliseu captura uns arameus ^*

    ⁸ El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué:
—Envieu tropes meves a tal poble.
    ⁹ Però l’home de Déu ^* va advertir al rei d’Israel:
—Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran.
    ¹⁰ El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, ¹¹ el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué:
—¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel?
    ¹² Un dels oficials li va respondre:
—Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
    ¹³ El rei va dir:
—Aneu a veure on és, que el faré agafar.
Algú va informar-lo:
—És a Dotan. ^*
    14 Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. ¹⁵ Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:
—Ah, senyor! Com ens ho farem?
    ¹⁶ Ell respongué:
—No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
    ¹⁷ I Eliseu va pregar dient:
—Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!
El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc ^* que envoltaven Eliseu.
    ¹⁸ Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat. ^{* 19} Llavors Eliseu els va dir:
—No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.
I els va conduir a la ciutat de Samaria. ²⁰ Entrant a Samaria, Eliseu va dir:
—Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són!
El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
    ²¹ Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu:
—¿Els mato, pare? ^*
    22 Ell respongué:
—No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? ^* Dona’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor.
    ²³ El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.

Els arameus tornen a assetjar Samaria

    ²⁴ En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria. ^{* 25} La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura ^* de guixes en costava cinc. ^*
    26 Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar:
—Auxili, ^* rei, senyor meu!
    ²⁷ Ell respongué:
—Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup? ^*
    28 El rei va afegir:
—Què et passa?
Ella va respondre:
—Aquesta dona m’havia dit: “Dona’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.” ^{* 29} Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dona’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar.
    ³⁰ Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac. ^*
    31 El rei va dir:
—Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles! ^*
    32 Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians:
—¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo.
    ³³ Encara els parlava, que el rei ^* ja baixava cap a ell. I li va dir:
—Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d’ell?