Atalia regna a Judà
()


    1 Quan Atalia, la mare d’Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron. 2 Però Jehoixeba, filla del rei Joram i germana d’Ahazià, va agafar Joaix, fill d’Ahazià, d’enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir. 3 Joaix es va quedar amb la dida amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.

Proclamació de Joaix i mort d’Atalia
()


    4 L’any setè, Joiadà va fer venir els oficials de les companyies dels quereteus i de la guàrdia reial i els va reunir al temple del Senyor. Van concloure un pacte, els va fer prestar jurament i els presentà el fill del rei. 5 Llavors els donà aquestes instruccions:
—Això és el que heu de fer: el terç de vosaltres que entra de servei el dissabte per custodiar el palau reial,
6 el terç de la porta de Sur i el terç de la porta de darrere la sala de la guàrdia reial, mantindreu la vigilància del palau per torns. 7 Els altres dos contingents, o sigui tots els qui el dissabte acabeu el servei, quedeu-vos de guàrdia al temple, prop del rei. 8 Manteniu-vos al seu voltant, tots amb les armes a la mà. Si algú prova de travessar les vostres files, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi.
    9 Els oficials de les companyies van fer-ho tal com el sacerdot Joiadà havia disposat. Cada un d’ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, i anaren a trobar el sacerdot Joiadà. 10 El sacerdot els donà les llances i els escuts de David que es guardaven al temple del Senyor. 11 Els homes de la guàrdia reial, armes en mà, es van arrenglerar des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei. 12 Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava:
—Visca el rei!

    13 Atalia va sentir el clam del poble que corria, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor. 14 Allà va veure el rei dret, al costat de la columna, com és costum ritual, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria i les trompetes sonaven. Llavors Atalia s’esquinçà els vestits i cridà:
—És un complot! És un complot!

    15 El sacerdot Joiadà va ordenar als oficials de les companyies que comandaven les tropes:
—Traieu-la fora del temple entre files de guàrdies, i si algú la segueix, que el matin.
Perquè el sacerdot havia ordenat: «No la mateu a l’interior del temple del Senyor.»
16 La van agafar i, en arribar al palau reial per la porta dels Cavalls, allà mateix la van matar.
    17 Joiadà va renovar l’aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l’altra, perquè es comprometessin a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble. 18 Tota la gent del poble va anar al temple de Baal i el van enderrocar. Van fer miques els seus altars i els seus ídols, i davant els altars van fer morir Matan, sacerdot de Baal.
El sacerdot Joiadà va posar una guàrdia al temple del Senyor.
19 Després, amb els oficials de les companyies, els quereteus, la guàrdia reial i la gent del poble, van fer baixar el rei del temple i, per la porta de la guàrdia reial, van entrar al palau reial. Allí Joaix es va asseure al tron dels reis. 20 Tota la gent del poble estava contenta, i la ciutat va quedar en pau després que hagueren mort Atalia dins el palau reial.