Època final del regne de Judà (18-25)

Ezequies, rei de Judà
(2Cr 29,1-2; 2Re 31,1)

    ¹ L’any tercer del regnat d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, ^* Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà, començà a ser rei. ^{* 2} Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va ser rei vint-i-nou anys ^* a Jerusalem. La seva mare es deia Abí i era filla de Zecariahu. ³ Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat. ⁴ Va suprimir els recintes sagrats, ^* va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. ^* També manà de trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet, perquè fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan. ^*
    5 Ezequies confiava en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, després d’ell no n’hi va haver cap d’igual, i tampoc no n’hi havia hagut cap de semblant entre els seus predecessors. ^{* 6} Es va mantenir fidel al Senyor, no se n’allunyava i observava els preceptes que el Senyor havia manat a Moisès. ⁷ El Senyor era amb ell ^* i el feia reeixir en totes les seves empreses. Es va revoltar contra el rei d’Assíria i va deixar de ser-li vassall. ⁸ Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu territori ^* i s’apoderà tant de les torres de guaita com de les ciutats fortificades. ^*

Notícia sobre la caiguda de Samaria ^*

    ⁹ L’any quart del regnat d’Ezequies, ^* o sigui l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, el rei d’Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar. ¹⁰ Va conquerir-la al cap de tres anys. ^* L’any sisè del regnat d’Ezequies, que era l’any novè d’Oixea, rei d’Israel, va caure Samaria. ¹¹ El rei d’Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia. ¹² No havien obeït el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l’aliança, tot allò que Moisès, el servent de Déu, els havia ordenat: no n’havien fet cas ni ho havien complert.

Invasió de Sennaquerib
(Is 36,1-22; 2Cr 32,1.9-19) ^*

    ¹³ L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades ^* del regne de Judà i les va ocupar. ¹⁴ Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d’Assíria, a Laquix: ^*
—Soc culpable. ^* No m’ataquis i m’avindré a tot allò que m’imposis.
El rei d’Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judà deu tones de plata i una tona d’or. ^{* 15} Ezequies hagué de donar tota la plata que hi havia en el temple del Senyor i en el tresor del palau reial. ¹⁶ Fou aleshores que Ezequies, rei de Judà, arrencà les portes del temple del Senyor i els seus muntants, que ell mateix havia fet recobrir d’or. Ho va donar tot al rei d’Assíria.
    ¹⁷ Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s’aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors, ^{* 18} i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnà i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista. ¹⁹ L’ajudant de camp assiri els parlà així:
—Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, ^* el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur? ²⁰ Tu et penses que, per a fer la guerra, basten les paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi? ²¹ Confies en Egipte, ^* però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien. ²² Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar de Jerusalem? ^{* 23} Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls, si ets capaç de trobar qui els munti. ²⁴ Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? ²⁵ A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!”
    ²⁶ Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri:
—Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot. ^*
    27 L’ajudant de camp els va respondre:
—¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.
    ²⁸ Llavors l’ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu:
—Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: ²⁹ “Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas alliberar de les meves mans. ³⁰ No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’ ³¹ No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna, ³² fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d’oliverars, d’oli i de mel. ^* Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d’Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarà!’ ³³ Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? ³⁴ On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? ³⁵ Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?” ^*
    36 El poble va callar i no li va tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin. ³⁷ Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats ^* i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.