1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, s’esquinçà també els vestits, es posà la roba de sac i se n’anà al temple del Senyor.2 Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós. Tots anaven amb vestits de sac.3 I li digueren: —Això et diu el rei Ezequies: “Avui per a nosaltres és un dia d’infortuni, d’ofensa i d’ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer.’ 4 El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble.” 5 Als homes del rei Ezequies que l’havien anat a trobar, Isaïes6 els va dir: —Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: “No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d’Assíria.7 Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; i allí el faré morir assassinat.”
Noves amenaces de Sennaquerib (; )
8 L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat.9 I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Novament el rei d’Assíria va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge: 10 —Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans! 11 Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs?12 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar?13 On són ara els reis d’Hamat, d’Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”
Pregària d’Ezequies ()
14 Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor15 i va pregar així davant d’ell: —Senyor, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món.16 Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu.17 És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat els territoris d’aquestes nacions18 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir.19 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu.
Isaïes transmet la resposta del Senyor ()
20 Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge: —Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “He escoltat la pregària que tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, m’has adreçat.21 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: »La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap. 22 A qui has insultat? A qui has injuriat? Contra qui has alçat la veu i aixecat, altiva, la mirada? Contra el Sant d’Israel! 23 T’has valgut dels teus missatgers per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Dalt dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i les millors savines. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós. 24 He excavat i obert mines i pous i he begut aigües estrangeres; i eixugaré, només posant-hi els peus, tots els canals d’Egipte.’ 25 »¿No ho sabies tu, Sennaquerib, que vaig decidir fa temps això que he fet, que ho havia planejat de feia dies i ara ho he complert? Per això les ciutats fortificades s’han convertit en munts de ruïnes. 26 Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa. 27 Jo ho sé tot, de tu: si t’aixeques o t’asseus, si vas a la guerra o en tornes, i si t’enrabies contra mi. 28 Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teves insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut. 29 »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits. 30 Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit,31 perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor. 32 »Al rei d’Assíria, el Senyor li fa saber això: No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà cap fletxa, no l’escometrà amb batallons escudats ni aixecarà contra ella un terraplè. 33 Se’n tornarà pel mateix camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat. Ho dic jo, el Senyor. 34 Protegiré Jerusalem i la salvaré, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”
Partença dels assiris i mort de Sennaquerib ()
35 Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.36 En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar.37 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. El seu fill Assarhadon va regnar en lloc d’ell.