Un fill d’Isaïes, senyal per a Israel
1 El Senyor em va dir:
—Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: “Maher xalal, haix baz” (que vol dir: “De pressa al botí, ràpid al pillatge”).
2 Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu.
3 Llavors la meva dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir:
—Posa-li el nom de “Maher xalal, haix baz”.
4 Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria.
Anunci de la invasió assíria
5 El Senyor va continuar parlant-me. Em digué:
6 —Aquest poble ha rebutjat
les aigües de Siloè, que s’escolen suaument,
i s’alegra de la invasió de Ressín i del fill de Remaliahu.
7 Per això el Senyor els inundarà
amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates:
les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder.
La riuada sortirà de mare
i negarà totes les ribes.
8 Envairà Judà, el cobrirà i el submergirà:
li arribarà fins al coll.
Les seves ales esteses, Emmanuel,
abastaran tot el teu país.
Els vans projectes dels pobles
9 Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets.
Escolteu, països llunyans:
ni que us equipeu per al combat, sereu desfets.
Ja us podeu equipar, que sereu desfets.
10 Ja podeu deliberar, que fracassareu.
Ja podeu discutir, que tot serà en va,
perquè Déu és amb nosaltres.
Ensenyament del Senyor al profeta
11 El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així:
12 —Vosaltres no heu de tenir per conspiració
res d’allò que aquest poble té per conspiració;
no heu de témer ni tremolar davant d’allò que ell tem.
13 És a mi, el Senyor de l’univers, que heu de reconèixer com a sant.
Davant meu heu de témer i tremolar!
14 Jo soc el santuari,
però també pedra d’ensopec
i roc que fa caure
les dues cases d’Israel.
Soc un parany i una trampa
per als qui viuen a Jerusalem.
15 Molts hi ensopegaran,
cauran i es faran mal,
quedaran agafats a la trampa i no en sortiran.
16 Clou el document amb l’ensenyament que conté;
que el guardin segellat els meus deixebles.
17 Confiaré en el Senyor,
que amaga la mirada al casal de Jacob,
i esperaré en ell.
18 Aquí ens teniu, a mi i els fills que el Senyor m’ha donat:
som, enmig d’Israel, senyals i presagis
que venen del Senyor de l’univers,
el qui resideix a la muntanya de Sió.
19 La gent us dirà:
«Consulteu els nigromants i els endevins,
que parlen entre dents i xiuxiuegen.
¿És que un poble no té dret a consultar els seus déus,
els seus morts, en benefici dels vius?»
20 Però vosaltres heu de pensar en l’ensenyament d’aquell document
quan algú parli en contra del que ara us dic.
Aquell qui no veu l’albada
21 haurà de travessar el país, atuït i famolenc.
Exasperat de tanta fam,
maleirà el seu rei i el seu Déu.
Llavors mirarà cap al cel
22 i després mirarà cap a la terra:
arreu veurà dissort i tenebra, obscuritat i angoixa;
la foscor el perseguirà.
L’aurora d’un regne de pau
23 Però no hi haurà més obscuritat
per als qui vivien en l’angoixa.
En temps passat, el Senyor deshonrà
la terra de Zabuló i de Neftalí;
però ara el Senyor ha honorat
la ruta del mar, l’altra banda del Jordà,
la Galilea dels pagans.