Un missatge per al rei Acaz

    ¹ En temps d’Acaz, rei de Judà, que era fill de Jotam i net d’Ozies, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, rei d’Israel, fill de Remaliahu, van pujar a Jerusalem per atacar-la, però no la pogueren conquerir. ^*
    2 Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, ^* el cor del rei i del seu poble s’estremí, com s’estremeixen els arbres del bosc quan bufa la ventada. ³ Aleshores el Senyor va dir a Isaïes:
—Ves amb el teu fill Xear-Jaixub (que vol dir: “Una resta tornarà”) ^* a trobar Acaz, a l’extrem ^* del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Rentadors, ⁴ i digues-li: “No perdis la calma, no tinguis por, no et deixis intimidar per la fúria dels arameus de Ressín i la fúria del fill de Remaliahu: és tan sols la fumarada de dos caps de tió. ⁵ Els arameus i les tropes efraïmites de Pècah volen la teva ruïna. Han dit: ⁶ ‘Ataquem Judà, fem-li por! Que es passi al nostre bàndol, i hi posarem per rei el fill de Tabal.’ ^{* 7} Però el Senyor Déu et fa saber que aquests plans no es compliran ni ara ni mai:
    ^8-9 »Ressín és rei de Damasc i prou,
i Damasc és tan sols capital dels arameus;
el fill de Remaliahu és rei de Samaria i prou,
i Samaria és tan sols capital d’Efraïm.
D’aquí a seixanta-cinc anys,
Efraïm no existirà com a poble. ^*
Si no teniu fe,
no us podreu mantenir ferms.” ^*

El senyal de l’Emmanuel

    ¹⁰ Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
    ¹¹ —Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel. ^*
    12 Però Acaz va respondre:
—No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor. ^*
    13 Aleshores Isaïes digué:
—Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? ¹⁴ Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, ^* i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”). ¹⁵ El noi menjarà mel i mató ^* així que sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. ^{* 16} Perquè, abans que sigui capaç de destriar el bé del mal, les terres d’aquests dos reis que et fan tanta basarda hauran estat abandonades. ^{* 17} Damunt de tu i del teu poble, i damunt de tota la teva família, el Senyor farà venir uns dies com no se n’havien vist mai de semblants ^* des del temps que Efraïm es va separar de Judà: ^* vindrà el rei d’Assíria. ^*
    18 Aquell dia,
el Senyor farà un xiulet
a les mosques dels canals del Nil
i a les abelles del país d’Assíria. ^*
    19 Totes acudiran i es posaran
a les fondalades dels torrents, a les escletxes de les roques,
per tots els matolls i per tots els abeuradors.
    ²⁰ Aquell dia, el Senyor llogarà una navalla
a l’altra banda de l’Eufrates:
la navalla és el rei d’Assíria.
Us afaitarà el pèl de cap a peus
i us traurà fins i tot la barba. ^*
    21 Aquell dia,
cadascú criarà una vaca i dues ovelles,
    ²² i faran tanta llet
que tothom podrà menjar mató.
Els qui sobreviuran al país
menjaran mel i mató. ^*
    23 Aquell dia,
les vinyes d’un miler de ceps,
valorades en mil peces d’argent,
seran abandonades a les espines i esbarzers.
    ²⁴ Sols hi aniran els caçadors, armats amb l’arc i les fletxes.
Els esbarzers i les espines cobriran tot el país.
    ²⁵ Per por de les espines i els esbarzers,
ningú no es voldrà acostar
als turons que abans eren conreats.
Hi aviaran els bous a pasturar i seran trepitjats per les ovelles.