Contra Moab ^*

    ¹ Presagi sobre Moab.
Ar de Moab ha estat saquejada,
l’han arrasada en una nit.
Quirmoab ha estat saquejada,
l’han arrasada en una nit. ^*
    2 Dibon puja al temple, ^*
als turons sagrats per plorar.
A Nebó i a Medebà, ^*
Moab es lamenta.
Tothom s’ha rapat el cap
i afaitat la barba.
    ³ Pels carrers, la gent porta roba de sac en senyal de dol,
es lamenta als terrats i a les places,
tothom es desfà en plors. ^*
    4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé: ^*
fins a Jahas ^* se senten els seus clams! ^*
Per això Moab llança el crit de guerra,
però els seus soldats han perdut el coratge.
    ⁵ Un plany em surt del cor per Moab. ^*
Els seus fugitius arriben a Sóar, a Eglat-Xelixià. ^*
Ploren mentre pugen
la costa de Luhit;
pel camí d’Horonaim
se senten crits desesperats.
    ⁶ A les aigües de Nimrim
la terra és desolada,
els prats s’han assecat, no hi ha més herba,
ja no hi queda res de verd.
    ⁷ Tothom recull les provisions,
tots els béns que els resten,
i se’ls emporten lluny,
fins al torrent dels Salzes.
    ⁸ El seu clam dona la volta
per les fronteres de Moab,
els seus planys arriben a Eglaim i a Beerelim. ^*
    9 Les aigües de Dimon ^* seran vermelles de sang.
Però jo, el Senyor, afegiré a Moab noves dissorts:
un lleó ^* atacarà els seus supervivents,
els qui s’hauran escapat del país.