Contra Moab


    1 Presagi sobre Moab.
Ar de Moab ha estat saquejada,
l’han arrasada en una nit.
Quirmoab ha estat saquejada,
l’han arrasada en una nit.

    2 Dibon puja al temple,
als turons sagrats per plorar.
A Nebó i a Medebà,
Moab es lamenta.
Tothom s’ha rapat el cap
i afaitat la barba.

    3 Pels carrers, la gent porta roba de sac en senyal de dol,
es lamenta als terrats i a les places,
tothom es desfà en plors.

    4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé:
fins a Jahas se senten els seus clams!
Per això Moab llança el crit de guerra,
però els seus soldats han perdut el coratge.

    5 Un plany em surt del cor per Moab.
Els seus fugitius arriben a Sóar, a Eglat-Xelixià.
Ploren mentre pugen
la costa de Luhit;
pel camí d’Horonaim
se senten crits desesperats.

    6 A les aigües de Nimrim
la terra és desolada,
els prats s’han assecat, no hi ha més herba,
ja no hi queda res de verd.

    7 Tothom recull les provisions,
tots els béns que els resten,
i se’ls emporten lluny,
fins al torrent dels Salzes.

    8 El seu clam dona la volta
per les fronteres de Moab,
els seus planys arriben a Eglaim i a Beerelim.

    9 Les aigües de Dimon seran vermelles de sang.
Però jo, el Senyor, afegiré a Moab noves dissorts:
un lleó atacarà els seus supervivents,
els qui s’hauran escapat del país.