Moab demana ajuda a Jerusalem

    ¹ «Envieu el tribut d’anyells ^* al sobirà del país,
des de Sela, ^* pel desert,
a la muntanya de la ciutat de Sió.»
    ² Les noies de Moab,
quan passen els guals de l’Arnon,
semblen ocells esverats
que fugen del niu.
    ³ Demanen: «Porteu a Sió aquesta súplica,
dueu-li aquesta petició. Digueu-li:
“En ple migdia fes ombra com la nit
per amagar els refugiats;
no delatis els fugitius.
    ⁴ Acull a casa teva
els meus fugitius, els moabites,
amaga’ls dins la ciutat,
que no els trobi el devastador. ^*
Quan s’acabarà l’opressió
i els estralls arribaran a la fi,
quan en el país el tirà desaparegui,
    ⁵ el tron de la dinastia de David
es fonamentarà en l’amor.
S’hi asseurà un governant lleial,
ferm en el dret
i decidit a fer justícia.”» ^*

Resposta negativa de Jerusalem ^*

    ⁶ Tots coneixem l’orgull de Moab,
la seva arrogància sense mida: ^*
és superb, altiu, insolent,
encara que es presenti tan submís. ^*
    7 Ara, doncs, els moabites es lamenten d’ells mateixos.
Tots es lamenten: gemegant consternats,
i enyorant els pastissos de panses de Quirharèsset. ^*
    8 Els conreus d’Heixbon s’han marcit;
els amos de les nacions han destrossat
el fruit de les vinyes de Sibmà,
que arribaven a Jazer ^*
i s’endinsaven a l’estepa.
Les seves sarments s’estenien
més enllà del Mar Mort.
    ⁹ «I ara jo, el Senyor, ploro amb la gent de Jazer,
per les vinyes de Sibmà.
Us faig beure a glops les meves llàgrimes,
Heixbon i Elalé,
perquè han emmudit els cants alegres
de les collites i les veremes.
    ¹⁰ S’han allunyat dels fruiterars
la joia i les festes,
no se senten a les vinyes crits alegres i entusiastes,
als cups ja no trepitgen raïm.
Jo he fet callar els cants alegres. ^*
    11 Per això les meves entranyes,
com les cordes d’una lira,
es commouen per Moab,
vibren per Quirheres.
    ¹² Quan veureu que la gent de Moab
s’escarrassa per pujar als turons sagrats
i entra al seu santuari per pregar,
sapigueu que no obtindran res.»
    ¹³ Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab. ¹⁴ I ara el Senyor declara: «D’aquí a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, ^* la gent important de Moab i la seva nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»