Contra els regnes de Damasc i d’Israel


    1 Presagi sobre Damasc.
Damasc serà esborrada d’entre les ciutats,
es convertirà en un munt de ruïnes.

    2 Les viles d’Aroer, abandonades,
seran domini dels ramats:
s’hi ajaçaran, i no els inquietarà ningú.

    3 Efraïm perdrà les ciutats fortificades,
i Damasc, la seva reialesa.
El que restarà dels arameus
no serà més important que Israel.
Ho diu el Senyor de l’univers.

    4 Aquell dia,
Jacob perdrà pes:
gras com era, s’amagrirà.

    5 Serà com la palla dels camps
quan han segat les espigues;
serà com les espigolalles
que resten a la vall dels Rafaïtes.

    6 En quedarà tan sols una misèria,
com després de collir les olives,
quan només se’n veu alguna als cimalls
i poques més a les branques.
Ho diu el Senyor, Déu d’Israel.

    7 Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d’Israel. 8 Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s’havien fabricat.
    9 Aquell dia, les ciutats fortes del país seran abandonades,
com ja ho foren a l’arribada dels israelites:
quedaran abandonades com el brancatge inútil.
Serà una desolació.

    10 Tu, Israel, has oblidat Déu, el teu salvador,
no t’has recordat de la Roca, defensa teva.
Per això plantes jardins exòtics
amb esqueixos dedicats a déus estrangers.

    11 Avui els plantes i els veus créixer;
l’endemà ja els veus florir, però no en colliràs res:
vindrà un dia que seràs malferit
amb un mal que no tindrà remei.

Derrota dels pobles enemics


    12 Ah! Quina remor de pobles i més pobles!
És com la remor de la mar enfurida.
És un avalot de nacions
semblant a un aiguat impetuós.

    13 És un bramul de nacions
semblant al bramul de les aigües abismals.
Però el Senyor amenaça els pobles,
i fugen de lluny estant,
com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent,
com la llavor de card que la tempesta s’emporta.

    14 Quin terror a l’hora del capvespre!
Però abans de l’alba no en quedarà res.
Aquesta és la sort dels qui ens depreden,
el destí dels qui ens saquegen.