Contra els regnes de Damasc i d’Israel

    ¹ Presagi sobre Damasc. ^*
Damasc serà esborrada d’entre les ciutats,
es convertirà en un munt de ruïnes.
    ² Les viles d’Aroer, ^* abandonades,
seran domini dels ramats:
s’hi ajaçaran, i no els inquietarà ningú.
    ³ Efraïm perdrà les ciutats fortificades,
i Damasc, la seva reialesa.
El que restarà dels arameus
no serà més important que Israel. ^*
Ho diu el Senyor de l’univers.
    ⁴ Aquell dia,
Jacob perdrà pes:
gras com era, s’amagrirà.
    ⁵ Serà com la palla dels camps
quan han segat les espigues;
serà com les espigolalles
que resten a la vall dels Rafaïtes. ^*
    6 En quedarà tan sols una misèria,
com després de collir les olives,
quan només se’n veu alguna als cimalls
i poques més a les branques.
Ho diu el Senyor, Déu d’Israel.
    ⁷ Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d’Israel. ⁸ Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol ^* que ells mateixos s’havien fabricat. ^*
    9 Aquell dia, les ciutats fortes del país seran abandonades,
com ja ho foren a l’arribada dels israelites:
quedaran abandonades com el brancatge inútil.
Serà una desolació.
    ¹⁰ Tu, Israel, has oblidat Déu, el teu salvador,
no t’has recordat de la Roca, ^* defensa teva.
Per això plantes jardins exòtics
amb esqueixos dedicats a déus estrangers. ^*
    11 Avui els plantes i els veus créixer;
l’endemà ja els veus florir, però no en colliràs res:
vindrà un dia que seràs malferit
amb un mal que no tindrà remei.

Derrota dels pobles enemics ^*

    ¹² Ah! Quina remor de pobles i més pobles!
És com la remor de la mar enfurida.
És un avalot de nacions
semblant a un aiguat impetuós.
    ¹³ És un bramul de nacions
semblant al bramul de les aigües abismals. ^*
Però el Senyor amenaça els pobles,
i fugen de lluny estant,
com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent,
com la llavor de card que la tempesta s’emporta. ^*
    14 Quin terror a l’hora del capvespre!
Però abans de l’alba no en quedarà res. ^*
Aquesta és la sort dels qui ens depreden,
el destí dels qui ens saquegen.