Advertiment als faraons etiòpics

    ¹ Ai del país on brunzen els eixams,
situat més enllà dels rius d’Etiòpia! ^*
    2 Envia per mar els seus ambaixadors ^*
que naveguen amb barques de papir.
Torneu-vos-en, ràpids missatgers,
cap aquella gent esvelta i brunyida,
poble temut aquí i enllà de les fronteres,
nació robusta i dominadora,
gent d’una terra solcada pels rius.
    ³ Vosaltres, habitants del món,
pobladors de la terra,
mireu si s’alça un estendard ^* a les muntanyes,
escolteu si sona un toc de corn. ^*
    4 Perquè el Senyor m’ha dit: ^*
«Des del lloc on habito observaré amb tota calma,
la calma d’un dia lluminós i càlid,
la calma de la mullena en temps de sega.
    ⁵ Abans de la verema, quan la vinya ja ha florit
i el raïm grana,
llavors s’esporguen les sarments
i es netegen, s’arrenquen els pàmpols.
    ⁶ Així, tots els invasors quedaran a mercè
dels voltors i dels animals feréstecs.
Els voltors hi passaran l’estiu,
i els animals feréstecs, tot l’hivern.»
    ⁷ Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d’Israel, de part d’aquell poble de gent esvelta i brunyida, d’aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d’aquella nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l’univers, a la muntanya de Sió. ^*