Contra Egipte


    1 Presagi sobre Egipte.
El Senyor entra a Egipte,
cavalcant un núvol lleuger.
Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell,
i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes.

    2 El Senyor diu:
«Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres,
perquè combatin entre ells,
homes amb homes,
ciutats amb ciutats,
dinasties amb dinasties.

    3 Els egipcis perdran el seny,
jo derrocaré tots els seus plans.
Llavors consultaran els ídols i els fetillers,
els nigromants i els endevins.

    4 Jo posaré Egipte en mans d’un amo violent,
un rei despòtic el dominarà.»
Ho diu el Senyor, Déu de l’univers.

    5 Les aigües del Nil s’eixugaran,
el riu quedarà sec i àrid.

    6 Els canals faran pudor,
les aigües del delta s’escorreran fins a estroncar-se.
Les canyes i els joncs es marciran.

    7 Fins els joncs de la boca del riu
i els camps que el Nil rega quedaran secs.
El vent se’ls endurà i no en deixarà res.

    8 Els pescadors es doldran i es planyeran;
els qui tiraven l’ham al Nil o hi calaven les xarxes
quedaran consternats.

    9 Els qui treballaven el lli, cardadors i filadors,
s’aclofaran, blancs com la cera;

    10 els teixidors s’asseuran abatuts,
i els jornalers, desesperançats.

    11 Quins ineptes, els cortesans de Tanis!
Els savis del faraó són un consell d’estúpids.
¿Com podeu dir referint-vos al faraó:
«Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»?

    12 Però on són els teus savis, faraó?
Que t’anunciïn, si és que ho saben,
què ha decidit contra Egipte el Senyor de l’univers!

    13 Són ineptes, els cortesans de Tanis,
i els de Memfis viuen enganyats.
Ells, els governadors de les províncies,
han desencaminat Egipte.

    14 El Senyor omple el país d’un vi que li beu l’enteniment,
i ells, els governadors,
esgarrien Egipte en tot el que emprèn.
Egipte sembla un embriac
que no s’aguanta dret damunt el seu propi vòmit.

    15 En aquell país, ningú no farà res de bo.
Tant és que ho comenci el cap o la cua,
la palma o el jonc.

Esperança per a Egipte


    16 Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers. 17 El país de Judà serà el terror d’Egipte. Tothom qui en parlarà tremolarà de por, pensant en allò que el Senyor de l’univers té decidit contra Egipte.
    18 Aquell dia es parlarà la llengua hebrea en cinc ciutats d’Egipte, i totes cinc estaran lligades per jurament al Senyor de l’univers. Una d’elles es dirà Iraheres.
    19 Aquell dia, al mig del país d’Egipte hi haurà un altar dedicat al Senyor, i a la frontera hi haurà una pedra erigida en honor d’ell. 20 Serà un senyal i un testimoni que el Senyor de l’univers és present al país d’Egipte. Quan els egipcis demanaran auxili al Senyor contra els opressors, ell els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà. 21 Aquell dia el Senyor es revelarà als egipcis, i ells el reconeixeran i l’adoraran, li oferiran sacrificis i li presentaran ofrenes, li faran prometences i les compliran. 22 El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà.
    23 Aquell dia una ruta unirà Egipte amb Assíria. Els assiris aniran a Egipte i els egipcis viatjaran a Assíria. Els uns i els altres adoraran el Senyor.
    24 Aquell dia, al costat d’Egipte i Assíria hi haurà Israel, com una benedicció en el cor de la terra. 25 El Senyor de l’univers els beneirà amb aquestes paraules: «Beneït sigui Egipte, el meu poble; beneïda sigui Assíria, obra de les meves mans; beneït sigui Israel, la meva possessió.»