Apocalipsi d’Isaïes ^*

El judici de Déu sobre tota la terra

    ¹ El Senyor devastarà la terra i l’assolarà,
capgirarà tot el món
i en dispersarà els habitants.
    ² Tindran la mateixa fi
el sacerdot i el poble,
l’amo i l’esclau,
la mestressa i la serventa,
el venedor i el comprador,
el prestador i el qui manlleva,
el creditor i el deutor.
    ³ La terra serà del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix ha dictat aquesta sentència.
    ⁴ La terra decau esllanguida,
el món es marfon i decau,
els cims de la terra llangueixen. ^*
    5 La gent ha profanat la terra ^* on habita:
ha desobeït les lleis,
ha violat els preceptes,
ha trencat l’aliança eterna. ^*
    6 Per això la maledicció devora la terra,
i els seus habitants en porten la pena;
per això minven els qui l’habiten,
ja hi queda poca gent. ^*
    7 El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps.
Els amics de diversions ara gemeguen. ^*
    8 L’alegria dels tamborins
i la bullícia dels balladors s’han acabat;
han emmudit les cítares joioses.
    ⁹ No se senten cançons de taverna,
els bevedors troben amarga la beguda. ^*
    10 La ciutat, deserta, ^* és una ruïna,
les cases tenen obstruïda l’entrada.
    ¹¹ Pels carrers la gent s’exclama perquè no hi ha vi,
s’han eclipsat les festes,
l’alegria ha abandonat el país.
    ¹² Dins la ciutat només hi ha desolació;
les seves portes, estellades, són una ruïna.
    ¹³ En el país i enmig dels pobles
ha quedat tan poca cosa
com en l’olivera després de la collita,
com en el cep després de la verema. ^*

Una alegria precipitada

    ¹⁴ Alguns cridaran d’alegria
aclamant la majestat del Senyor: ^*
«Lloeu-lo des de ponent,
    ¹⁵ des de llevant doneu glòria al Senyor;
lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,
a les illes llunyanes de la mar.
    ¹⁶ De l’extrem de la terra hem sentit cantar:
Glòria al Déu just!» ^*
Però jo dic: «Pobre de mi, pobre de mi!
Ai de mi! Els traïdors traeixen,
els traïdors no paren de trair.»
    ¹⁷ El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt, habitants de la terra.
    ¹⁸ Qui fugi dels crits de pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s’enredarà a les malles del filat. ^*
Les comportes del cel s’han obert
i els fonaments de la terra tremolen. ^*
    19 La terra s’esquerda,
s’esberla la terra,
tremola sencera;
    ²⁰ fa tentines com un embriac,
sacsejada com una barraca. ^*
Cau sota el pes de la seva apostasia,
no s’aixecarà mai més.
    ²¹ Aquell dia, el Senyor demanarà comptes,
allà dalt, a l’estol dels astres, ^*
i aquí baix, als reis de la terra. ^*
    22 Els amuntegaran, encadenats, en una fossa,
els reclouran a la presó,
i molt de temps després els judicaran.
    ²³ La lluna es retirarà avergonyida,
el sol s’amagarà ple de confusió, ^*
quan el Senyor de l’univers vindrà a regnar
a la muntanya de Sió i a Jerusalem. ^*
La seva glòria es manifestarà als seus ancians. ^*