El Senyor, refugi dels pobres

    ¹ Senyor, tu ets el meu Déu. ^*
T’exalçaré i proclamaré el teu nom:
has dut a terme plans admirables, ^*
ferms i segurs, decidits fa molt de temps.
    ² De la gran ciutat, n’has fet un enderroc,
de la muralla inexpugnable, una ruïna.
La fortalesa estrangera ja no és ciutat,
i mai més no serà reconstruïda. ^*
    3 Per això un poble fort reconeix la teva glòria,
et tem la capital dels pobles tirans, ^*
    4 perquè has estat el refugi dels febles,
el refugi dels pobres en l’infortuni,
l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. ^*
La fúria dels tirans
és com l’embat de la tempesta contra una muralla,
    ⁵ com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. ^*
Però tu ofegues l’avalot dels estrangers,
com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent.
Els cants triomfals dels tirans emmudiran.

Un banquet per a tots els pobles

    ⁶ En aquesta muntanya, ^*
el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles ^*
un banquet ^* de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
    ⁷ Farà desaparèixer en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
    ⁸ engolirà per sempre la mort. ^*
El Senyor Déu
eixugarà totes les llàgrimes ^*
i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
    ⁹ Aquell dia diran:
«Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat.»

La fi de Moab ^*

    ¹⁰ La mà del Senyor reposarà
sobre aquesta muntanya,
però Moab serà trepitjat allà on és,
com es trepitja la palla a la bassa del femer.
    ¹¹ Allí mourà els braços
com si volgués nedar,
però el Senyor vinclarà la seva arrogància ^*
i l’esforç dels seus braços.
    ¹² Abatrà els bastions inaccessibles
de les teves muralles, Moab;
els derrocarà,
els farà caure a terra, a la pols.