Egipte, recer il·lusori ^*

    ¹ «Ai de vosaltres, fills rebels!
Us ho dic jo, el Senyor.
Feu projectes sense el meu consell
i concerteu aliances que jo no inspiro.
Així acumuleu un pecat darrere l’altre. ^*
    2 Sense haver-m’ho consultat,
baixeu a Egipte
per refugiar-vos sota el poder del faraó
i trobar un recer a l’ombra d’aquell país.
    ³ Però el poder del faraó
us avergonyirà,
el recer que cerqueu a l’ombra d’Egipte
us deixarà en ridícul.
    ⁴ Els vostres oficials ja són a Tanis,
els vostres ambaixadors arriben a Hanés, ^*
    5 però se sentiran decebuts
d’aquell poble inútil:
no els servirà de socors ni d’ajut,
sinó de vergonya i de riota.» ^*
    6 Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb. ^*
Per una regió hostil i malastruga
de lleons i lleones,
d’escurçons i dracs voladors, ^*
transporten les riqueses i els tresors
a l’esquena dels ases i sobre el gep dels camells
cap aquell poble inútil: ^*
    7 l’ajut dels egipcis serà una il·lusió.
Per això els anomeno
«Rahab, ^* l’estaquirot».
    ⁸ El Senyor em va manar: ^*
«Ves i escriu públicament això ^* en una tauleta,
i grava’n una còpia en un rotlle de coure;
que es conservi per al dia de demà,
i més enllà, per sempre.»

El poble rebel

    ⁹ Aquest poble és rebel,
són uns fills caragirats,
que no volen escoltar
l’ensenyament del Senyor. ^*
    10 Diuen als vidents: «No tingueu més visions»,
i als profetes: «Guardeu-vos les veritats,
expliqueu-nos coses plaents,
profetitzeu fantasies, ^*
    11 abandoneu el camí dret,
desvieu-vos de la bona ruta
i traieu-nos del davant
el Déu sant d’Israel.» ^*
    12 Ara, doncs, això us fa saber el Déu sant d’Israel:
«Ja que refuseu això que dic,
ja que confieu en el poder de l’opressió
i us refieu de les intrigues,
    ¹³ aquesta falta serà per a vosaltres
com l’esquerda que baixa
en un pany de muralla:
es va obrint,
i tot d’una el mur s’esfondra.
    ¹⁴ Serà com una gerra esmicolada, trencada sense remei:
no n’aprofitareu cap bocí
per a recollir brases del foc
o per a treure aigua de la pica.» ^*
    15 Això us fa saber
el Senyor Déu, el Sant d’Israel:
«Us salvareu si us convertiu i deixeu d’inquietar-vos.
Trobareu la força en la calma i en la confiança. ^*
Però això, vosaltres no ho voleu, ^*
    16 sinó que dieu:
“De cap manera! Fugirem a cavall.”
Doncs ja ho crec que fugireu!
Dieu encara: “Galoparem rabents.”
També galoparan els vostres perseguidors! ^*
    17 Davant un home, en fugiran mil, ^*
fugireu davant l’amenaça de cinc homes;
i si en quedava algun,
serà com un pal a la punta d’una muntanya
o un estendard plantat dalt d’un turó.» ^*

Déu es compadirà del seu poble

    ¹⁸ Però el Senyor espera,
perquè vol compadir-se de vosaltres;
s’alçarà i es mostrarà misericordiós, ^*
ja que ell és el Déu just. ^*
Feliços els qui esperen en ell. ^*
    19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà. ^*
    20 El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l’aigua que necessitàveu;
el qui t’instrueix ja no s’amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls.
    ²¹ Quan hauràs d’anar a dreta o a esquerra,
sentiràs que et diuen pel darrere:
«Aquest és el camí, segueix-lo.»
    ²² Tindràs per metall impur
la plata que recobria els teus ídols,
l’or que adornava les teves estàtues.
Els llençaràs com a cosa immunda
tot dient: «Fora d’aquí!» ^*
    23 El Senyor donarà la pluja
a la llavor sembrada a la terra. ^*
El pa que produiran els camps
serà bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarà en prats immensos.
    ²⁴ Els bous i els ases que treballen la terra
menjaran farratge salat, ^*
ventat amb pales i forques.
    ²⁵ El dia de la gran mortaldat,
quan s’esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurà recs amb aigua abundant. ^*
    26 El dia que el Senyor
embenarà les ferides del seu poble
i el guarirà dels cops rebuts, ^*
la lluna brillarà com el sol,
i el sol serà set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d’una setmana. ^*

El Senyor castigarà els assiris ^*

    ²⁷ El Senyor en persona ^* ve de lluny:
és ardent el seu respir, treu el fum a glopades,
els seus llavis esclaten de fúria,
la seva llengua és un foc devorador, ^*
    28 el seu bufec és un torrent desbordat
que cobreix fins al coll. ^*
Passarà els pobles per un sedàs foradat,
els tibarà la brida i els farà desbocar. ^*
    29 Mentrestant, vosaltres cantareu
com en les vetlles de les grans festes;
estareu contents
com qui s’encamina, al so de la flauta,
cap a la muntanya del Senyor, Roca d’Israel. ^*
    30 El Senyor farà sentir la seva veu majestuosa, ^*
i mostrarà com descarrega el seu braç
amb tota la violència i amb flames devoradores,
amb un temporal d’aigua i una gran pedregada. ^*
    31 Quan sentiran el crit del Senyor, els assiris s’esborronaran.
Ell els escometrà a bastonades,
    ³² i cada vegada que els colpegi
l’acompanyaran tamborins i arpes. ^*
El Senyor combatrà contra ells
amb batalles violentes. ^*
    33 Fa temps que la foguera ja és a punt,
també per al rei. ^*
És ampla i fonda,
amb molta llenya, a punt per a cremar:
una bufada del Senyor,
com un torrent de sofre, hi calarà foc. ^*