Els egipcis no són més que homes ^*

    ¹ Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda!
Esperen que els salvin els cavalls;
confien en els carros de guerra
i en les seves fortes dotacions,
però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel,
no consulten l’oracle del Senyor. ^*
    2 Però ell sap prou el que fa:
ha convocat el desastre i no retira l’amenaça.
S’alçarà contra el partit dels qui fan el mal
i contra aquells malèfics
a qui es demana socors.
    ³ Els egipcis són homes, i no déus;
els seus cavalls són de carn i ossos, no pas esperits.
Quan el Senyor estendrà la mà, ^*
caurà el qui venia a socórrer,
i el qui n’esperava ajuda rodarà per terra: ^*
tots dos tindran la mateixa fi.

El Senyor protegirà Jerusalem

    ⁴ Això m’ha fet saber el Senyor:
«Com el lleó o el seu cadell
grunyen per la presa
i, quan els pastors se’ls atansen,
no els esporugueix la cridòria
ni els acovardeix l’avalot, ^*
jo, el Senyor de l’univers, faré el mateix
quan baixaré a combatre a dalt de la muntanya de Sió.»
    ⁵ Com un ocell estén les ales sobre la cria,
el Senyor de l’univers protegirà Jerusalem. ^*
La protegirà, l’alliberarà,
la rescatarà ^* i la salvarà.
    ⁶ Poble d’Israel, heu eixamplat l’abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell! ⁷ Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d’or que les seves mans culpables havien fabricat. ^*
    8 Els assiris cauran
sota els cops d’una espasa que no és d’homes;
una espasa que els devorarà.
Els assiris fugiran,
i els seus millors guerrers seran sotmesos a treballs forçats.
    ⁹ De pànic, desertarà el rei, la seva roca,
i els alts oficials, acovardits, abandonaran l’estendard.
Ho diu el Senyor, que té un foc a Sió,
una fornal a Jerusalem. ^*