Josep i els seus germans (37-50)

Somnis de Josep

    ¹ Jacob habitava en el país de Canaan, on el seu pare ja havia viscut com a immigrant. ² Aquesta és la història de la família de Jacob. ^*
Josep ^* tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. ^* Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. ³ Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, ^* i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. ^{* 4} Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
    ⁵ Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més. ⁶ Els digué:
—Escolteu quin somni he tingut. ⁷ Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva.
    ⁸ Els seus germans li contestaren:
—Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini? ^*
I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava.
    ⁹ Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué:
—Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.
    ¹⁰ Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar:
—Què vol dir, això que has somiat? ¿Que jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu?
    ¹¹ Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això. ^*

Josep, venut pels seus germans ^*

    ¹² Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare. ¹³ Un dia, Israel va dir a Josep:
—Els teus germans són a Siquem amb els ramats. ^* He pensat d’enviar-t’hi.
Josep va respondre:
—Aquí em tens, pare.
    ¹⁴ El pare li va dir:
—Ves a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies.
El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem.
    ¹⁵ Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà:
—Què busques?
    ¹⁶ Josep va respondre:
—Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats?
    ¹⁷ L’home li va dir:
—Ja són fora d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.” ^*
Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. ¹⁸ Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo. ¹⁹ I es deien entre ells:
—Mireu, aquí ve el somiador. ²⁰ Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
    ²¹ Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:
—No el matem! ^*
    22 I va afegir:
—No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!
Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. ²³ Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, ²⁴ el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. ²⁵ Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, ^* amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.
    ²⁶ Aleshores Judà va dir als seus germans:
—Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang? ^{* 27} Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang. ^*
Els seus germans se’l van escoltar.
    ²⁸ Uns marxants medanites ^* que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, ^* i ells se’l van emportar a Egipte. ^*
    29 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits ^{* 30} i, tornant cap als seus germans, els digué:
—El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
    ³¹ Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep. ³² Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» ³³ Jacob la va reconèixer i exclamà:
—És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! ^*
    34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. ³⁵ Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, ^* i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
    ³⁶ Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança ^* del faraó i cap de la guàrdia reial.