Judà i Tamar
1 Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. 2 Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. 3 Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. 4 Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. 5 Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. 6 Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. 7 Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. 8 Llavors Judà va dir a Onan:
—Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dona una descendència al teu germà.
9 Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà. 10 Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir. 11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:
—Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran.
Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.
12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats. 13 Van fer-ho saber a Tamar:
—El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.
14 Tamar veia que Xelà ja s’havia fet gran i que no l’havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s’assegué a l’entrada d’Enaim, que es troba en el camí de Timnà. 15 Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara. 16 No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:
—Au, vinga, que vull estar amb tu.
Ella li va demanar:
—Què em donaràs per estar amb mi?
17 Ell li va respondre:
—T’enviaré un cabrit del meu ramat.
Ella va replicar:
—Sí, però, mentrestant, dona’m una penyora.
18 Ell va preguntar:
—Quina penyora vols?
Ella va respondre:
—El teu segell amb el cordó i el bastó que portes.
Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada. 19 Després ella se’n va anar, es va treure el vel i es tornà a posar els vestits de viuda.
20 Judà va enviar el seu amic d’Adul·lam a portar el cabrit promès i recuperar les penyores donades a la dona, però no va trobar-la. 21 Va preguntar a la gent del lloc:
—On és la prostituta que era a Enaim vora el camí?
Ells van contestar:
—Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.
22 L’amic se’n tornà a trobar Judà i li digué:
—No l’he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allà no hi ha hagut mai cap prostituta.
23 Judà va replicar:
—Que s’ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l’has trobada.
24 Uns tres mesos més tard, van informar Judà:
—Tamar, la teva nora, s’ha prostituït i a més ha quedat embarassada!
Judà va manar:
—Traieu-la fora i que la cremin.
25 Quan ja la treien, va fer dir al seu sogre:
—L’home a qui pertany tot això és qui m’ha deixat embarassada.
I va afegir:
—Mira a veure de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó.
26 Judà els va reconèixer i exclamà:
—Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà.
I Judà no va dormir mai més amb ella.
27 Quan va arribar l’hora del part, Tamar portava al ventre dos bessons. 28 Mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mà. La llevadora la va agafar i va lligar-hi un fil escarlata, dient:
—Aquest serà el fill gran.
29 Però el nen va retirar la mà i fou el seu germà qui va sortir. La llevadora va exclamar:
—Com t’has obert pas!
Judà li va posar el nom de Peres.
30 Després va sortir el seu germà, que tenia a la mà el fil escarlata, i li va posar el nom de Zèrah.