Josep a casa de Putifar

    ¹ Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte ^* el vengueren a un egipci anomenat Putifar, ^* home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. ^{* 2} El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. ³ L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep ^* i que feia prosperar tot el que emprenia. ^{* 4} Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. ⁵ Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. ^* La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. ⁶ Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l’aliment que prenia.

Josep i la dona de Putifar

⁶
Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. ^{* 7} Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:
—Vine al llit amb mi.
    ⁸ Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo:
—El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns. ⁹ En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?
    ¹⁰ I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.
    ¹¹ Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. ¹² La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:
—Vine al llit amb mi!
Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. ¹³ Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, ¹⁴ va cridar els servents i els digué:
—Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. ¹⁵ I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. ^*
    16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. ¹⁷ Llavors li va contar la mateixa història:
—L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. ¹⁸ Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
    ¹⁹ Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. ²⁰ Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei.

Josep a la presó

²⁰
Josep, doncs, s’estava a la presó, ²¹ però el Senyor era amb ell: ^* va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. ²² Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. ²³ El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia. ^*