Retorn a Sió


    1 Que s’alegrin el desert i la terra eixuta,
que l’estepa exulti i floreixi!

    2 Que s’ompli de flors primerenques,
que salti i cridi de goig i d’alegria!
Li són donades la glòria del Líban,
l’esplendor del Carmel i de Saron.
Tots veuran la glòria del Senyor,
la majestat del nostre Déu.

    3 Enrobustiu les mans cansades,
afermeu els genolls vacil·lants.

    4 Digueu als qui defalleixen:
«Sigueu valents, no tingueu por!
Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia;
la seva paga és aquí.
Ell mateix us ve a salvar.»

    5 Llavors es desclouran els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s’obriran.

    6 Llavors el coix saltarà com un cérvol
i la llengua del mut cridarà de goig,
perquè l’aigua ha brollat al desert,
han nascut torrents a l’estepa.

    7 La terra ardent és ara un estany,
el país de la set és ple de fonts d’aigua.
En el clos on jeien els xacals,
ara hi creixen canyes i joncs.

    8 Allà obriran una ruta anomenada «Via Santa»,
que cap impur no trepitjarà.
El Senyor mateix els hi guiarà,
ni els menys espavilats no s’hi perdran.

    9 No s’hi veurà cap lleó
ni s’hi atansaran les bèsties ferotges:
no n’hi trobaran cap.
Serà el camí dels qui el Senyor haurà rescatat.

    10 Els seus redimits retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d’una joia sense fi.
Arribaran la felicitat i l’alegria,
fugiran els planys i la tristesa.