Episodis del regnat d’Ezequies ^*

Sennaquerib amenaça Jerusalem
(2Re 18,13.17-37)

    ¹ L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar. ² Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors. ³ Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista. ⁴ L’ajudant de camp assiri els parlà així:
—Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur? ⁵ Jo veig que, per a fer la guerra, no tens més que paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi? ⁶ Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien! ⁷ Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar? ⁸ Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti! ⁹ Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten? ¹⁰ A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest país i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!»
    ¹¹ Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri:
—Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.
    ¹² L’ajudant de camp li va respondre:
—¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir-vos això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.
    ¹³ Llavors l’ajudant de camp es posà dret i va cridar fort en hebreu:
—Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: ¹⁴ “Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas salvar. ¹⁵ No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’ ¹⁶ No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna, ¹⁷ fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes. ¹⁸ No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? ¹⁹ On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans? ²⁰ Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?”
    ²¹ Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin. ²² Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.