1 Quan el rei de Babilònia Merodac Baladan, fill de Baladan, va saber que Ezequies havia estat malalt, li va escriure una carta i li feu portar un present.2 Ezequies es va alegrar de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan i els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res. 3 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar: —D’on venien, aquests homes? Què t’han dit? Ezequies respongué: —Venien d’un país llunyà. M’han vingut a veure des de Babilònia. 4 Isaïes li preguntà: —Què han vist, en el teu palau? Ezequies respongué: —Ho han vist tot. No els he amagat cap dels meus tresors. 5 Llavors Isaïes va dir a Ezequies: —Escolta què t’anuncia el Senyor de l’univers:6 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res —diu el Senyor.7 També s’emportaran alguns dels teus propis descendents perquè serveixin com a eunucs al palau del rei de Babilònia.” 8 Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies pensava: «Almenys, mentre jo visqui, hi haurà pau i seguretat.»