El Senyor desafia els ídols
1 «Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes.
Nacions, revestiu-vos de coratge.
Apropeu-vos, i després parlareu.
Compareguem tots junts a judici!
2 »Qui ha suscitat de l’orient
aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo?
Li sotmet nacions
perquè domini els seus reis,
li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols,
tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada.
3 Ell persegueix les nacions
i avança segur per camins que mai no havia trepitjat.
4 Qui ha realitzat aquestes gestes?
El qui anuncia el futur des del principi.
Jo, el Senyor, soc el primer,
i seré present fins a la fi.
5 Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien;
s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.»
6 Cadascú ajuda el company
i li diu: «Treballa ferm!»
7 L’escultor anima el fonedor,
el qui poleix metall encoratja el qui forja.
I diuen de la soldadura: «Bona feina!»
Finalment, fixen l’ídol amb claus perquè s’aguanti.
El Senyor protegeix el seu poble
8 «Però a tu, Israel, servent meu,
poble de Jacob que m’he escollit,
descendent d’Abraham, amic meu,
9 jo t’he pres de l’extrem de la terra,
t’he cridat de les regions més llunyanes,
i t’he dit: “Ets el meu servent;
et vaig escollir i no t’he rebutjat.”
10 No tinguis por, que jo soc amb tu.
No et neguitegis, que jo soc el teu Déu.
Jo et dono força i t’ajudo,
et sostinc amb la meva dreta bondadosa.
11 Tots els qui estan furiosos contra tu
quedaran confosos i avergonyits.
Els teus adversaris
seran com no res i es perdran.
12 Cercaràs els qui et combatien,
però no els trobaràs.
Seran del tot aniquilats
els qui et fan la guerra.
13 Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu;
et dono la mà i et dic:
“No tinguis por, soc jo qui t’ajuda!”
14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc,
Israel, que ets ben poca cosa,
no tinguis por, jo t’ajudo!
Ho dic jo mateix, el Senyor.
Jo, el Sant d’Israel, soc el qui t’allibera.
15 Faré de tu un trill tallant,
nou, armat amb dents:
trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,
els tossals es tornaran palla fina.
16 Els ventaràs, i se’ls endurà la marinada,
la terbolina els dispersarà.
I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor,
et gloriaràs del Sant d’Israel.»
El desert serà renovat
17 «Els pobres i els desvalguts
cerquen aigua i no en troben.
La set els resseca la llengua.
Però jo, el Senyor, els escolto;
jo, el Déu d’Israel, no els abandono:
18 faré néixer rius en els tossals més àrids,
i fonts al mig de les valls.
Transformaré en estanys el desert,
en dolls d’aigua, la terra eixuta.
19 En el desert plantaré cedres,
acàcies, murtres i oliveres;
a l’estepa, al costat dels xiprers,
hi faré créixer boixos i savines,
20 perquè tothom vegi i sàpiga,
s’adoni i comprengui
que ho ha fet la mà del Senyor,
que ho ha creat el Sant d’Israel.»
El Senyor avergonyeix els ídols
21 El Senyor, rei de Jacob,
diu als déus de les nacions:
«Veniu a presentar la vostra causa,
aporteu les vostres proves.
22 Aporteu-les i anuncieu-nos
les coses que passaran.
Digueu quins eren els vostres presagis:
hi reflexionarem i veurem si s’han complert.
O, si no, feu-nos saber què passarà.
23 Anuncieu les coses que vindran,
i sabrem si realment sou déus.
Feu alguna cosa, bona o dolenta,
que tots puguem veure i admirar.
24 Però no! Vosaltres no sou res de res,
i les vostres obres ni a això no arriben:
és un home detestable el qui us escull per déus.
25 »Del nord he suscitat algú que ja ve.
Des de llevant ell invoca el meu nom:
trepitjarà els governants com el fang,
com el terrisser trepitja l’argila.
26 ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssim
i poguéssim dir que era cert?
Ningú no va anunciar-ho ni en va parlar,
ningú no va sentir cap presagi vostre.
27 Primer que ningú, jo dic a Sió: “Ja són aquí.”
Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves.
28 He mirat i no he vist ningú més:
ningú d’ells no és bo per a aconsellar
ni per a respondre cap pregunta.
29 Mireu-los tots plegats:
les seves obres són maleficis il·lusoris,
les seves estàtues, vent i buidor.»
El servent del Senyor
29(cant primer)