¹ «Aquí teniu el meu servent, ^* que jo sostinc,
el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima. ^*
He posat damunt d’ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions. ^*
    2 No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
    ³ No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la. ^*
Porta la justícia amb fermesa,
    ⁴ sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l’haurà implantada a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.»
    ⁵ Això et fa saber Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l’ha desplegat, ^*
que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors,
que dona l’alè als pobles que hi viuen,
la respiració als qui la recorren:
    ⁶ «Jo, el Senyor, t’he cridat amb benvolença,
t’he pres per la mà i t’he format, ^*
perquè siguis aliança dels pobles, ^*
llum de les nacions. ^*
    7 Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós els qui vivien a la fosca. ^*
    8 »Jo soc “el Senyor”, aquest és el meu nom. ^*
No cedeixo a ningú la meva glòria,
no cedeixo als ídols el meu honor.
    ⁹ S’han complert les primeres prediccions,
i ara n’anuncio de noves;
us les faig saber
abans que despuntin.» ^*

Himne al Senyor victoriós

    ¹⁰ Canteu al Senyor un càntic nou, ^*
lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra,
els qui solqueu el mar i tot allò que hi viu,
les illes amb els seus habitants.
    ¹¹ Que exultin el desert i els seus poblats,
i els closos on habita Quedar; ^*
que cridin de goig els habitants de Sela ^*
i aclamin des del cim de les muntanyes.
    ¹² Que donin glòria al Senyor
i facin sentir lluny, a les illes, la seva lloança. ^*
    13 El Senyor surt al combat com un heroi,
enardit com un guerrer indomtable.
Llança fort el crit de guerra
i afronta amb valentia l’enemic. ^*
    14 «He callat durant molt de temps,
no deia res, em contenia;
però ara, com la dona quan infanta,
crido, esbufego i panteixo.
    ¹⁵ Abrusaré muntanyes i turons,
en ressecaré tota l’herba,
convertiré els rius en terra ferma
i eixugaré els estanys.
    ¹⁶ Conduiré els cecs per camins que no sabien,
els guiaré per rutes desconegudes.
Al seu davant canviaré en llum les tenebres,
i el terreny escabrós en una plana.
Aquesta és la meva promesa;
la mantinc i la compliré.
    ¹⁷ Tornen enrere, coberts de vergonya,
els qui es fiaven dels ídols
i deien a unes estàtues:
“Vosaltres sou els nostres déus!”» ^*

Un poble sord i cec ^*

    ¹⁸ «Sords, escolteu!
Mireu, cecs, i vegeu-hi! ^*
    19 Qui és cec, sinó el meu servent?
Qui és sord, com l’herald que jo envio?
És veritat: ¿qui és cec sinó el qui estava predestinat,
cec com el servent del Senyor? ^*
    20 Has vist moltes coses però no les recordes;
hi senties bé però no escoltaves. ^*
    21 El Senyor, que és bo, s’havia complagut
a fer gran i gloriós el seu designi.
    ²² Però vet aquí aquest poble capturat i convertit en botí.
Tots han estat caçats a les coves
i entaforats en calabossos.
Els han capturat i ningú no els allibera,
són botí que ningú no reclama.
    ²³ Qui de vosaltres vol sentir-ho?
Qui vol entendre el que jo havia predit?
    ²⁴ Qui convertia els de Jacob en despulles,
els d’Israel, en captura?»
¿No era el Senyor, contra qui havíem pecat
negant-nos a seguir els seus camins
i a fer cas del seu voler?
    ²⁵ Per això ell ha abocat sobre el seu poble
l’ardor del seu enuig, una guerra violenta,
que l’ha envoltat de flames.
Però el poble no ho ha volgut entendre;
la guerra s’abrandava dintre d’ell,
però ell no n’ha fet cas. ^*