Esfondrament de Babilònia ^*

    ¹ «Baixa i asseu-te a la pols,
ciutat de Babilònia. ^*
Asseu-te a terra, destronada,
capital de Caldea.
Has perdut per sempre els títols
de “tendra” i “delicada”.
    ² Agafa la mola i mol la farina,
treu-te el vel,
arromanga’t la roba,
ensenya les cames i passa els canals.
    ³ Que et vegin nua
i et descobreixin les vergonyes! ^*
Em revenjaré i ningú no m’aturarà:
    ⁴ “Senyor de l’univers”,
el Sant d’Israel,
és el nom del qui allibera. ^*
    5 Asseu-te en silenci, amaga’t a la fosca,
capital de Caldea;
has perdut per sempre el títol
de “Senyora de reialmes”.
    ⁶ Jo estava indignat contra el meu poble,
la meva heretat, i la vaig profanar;
quan els vaig deixar caure a les teves mans,
tu els vas tractar sense gens de pietat,
vas aclaparar els vells imposant-los el teu jou. ^*
    7 Deies: “Soc eterna,
dominaré el món per sempre més.”
No sospitaves què havia de passar,
no recelaves de la fi que t’esperava. ^*
    8 Doncs ara escolta, disbauxada,
tu que seus refiada en el teu tron
i penses dintre teu:
“Fora de mi no hi ha ningú.
No quedaré viuda
ni perdré mai els fills.”
    ⁹ Doncs bé, totes dues desgràcies
et cauran de cop i en un sol dia:
perdràs els fills i quedaràs viuda. ^*
No et valdran de res les teves infinites bruixeries
ni els teus innombrables encanteris.
    ¹⁰ Et senties segura en la teva maldat
i pensaves que ningú no et veia. ^*
Però la teva destresa i el teu saber
et feien perdre el seny,
mentre pensaves dintre teu:
“Fora de mi no hi ha ningú.” ^*
    11 Et caurà al damunt una desgràcia
que no podràs preveure,
un desastre que no podràs conjurar;
d’improvís seràs assolada
com ni tan sols imaginaves.
    ¹² Continua, doncs, amb els teus encanteris
i amb les teves infinites bruixeries.
T’hi has escarrassat des de jove:
vejam si pots treure’n profit,
vejam si et fan més forta! ^*
    13 Tu t’has buscat a munts els consellers.
Doncs bé, que es presentin,
que vinguin a salvar-te
els qui elaboren mapes astrals,
observen les constel·lacions
i a cada lluna nova prediuen
quin serà el teu futur. ^*
    14 Seran com la palla:
el foc els cremarà.
No se n’escaparà ni un,
de les flames que tot ho devoren:
no quedarà ni caliu per a coure-hi pa
ni foc per a seure-hi a la vora!
    ¹⁵ Així acabaran els endevins que havies buscat.
Els mercaders amb qui tractaves des de jove,
se n’aniran cada un pel seu cantó:
no n’hi haurà cap que et salvi.» ^*