El Senyor anuncia coses noves ^*

    ¹ Escolteu, casal de Jacob,
vosaltres que porteu el nom d’Israel ^*
i sou descendents de Judà;
vosaltres que jureu pel nom del Senyor
i invoqueu el Déu d’Israel,
però no sincerament ni amb rectitud; ^*
    2 vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa»
i confieu en el Déu d’Israel,
que té per nom «Senyor de l’univers». ^*
    3 Escolteu, doncs, això:
«Vaig anunciar ja fa temps el que ha passat;
ho havia dit, ho havia fet saber.
Ara, tot d’una, ho he executat i s’ha complert.
    ⁴ Perquè sé que ets un poble obstinat,
que tens la cara com el ferro
i el coll ^* com el bronze.
    ⁵ T’ho vaig anunciar per endavant,
t’ho vaig fer saber abans que passés,
per evitar que diguessis:
“Ho ha fet el meu ídol,
ho ha manat el meu déu de fusta o de fosa.”
    ⁶ Ho havies sentit, i ara veus com s’ha complert.
¿No ho voldràs reconèixer?
Des d’ara t’anuncio coses noves;
les tenia reservades i tu no les coneixies. ^*
    7 Les he creades ara, no pas temps enrere.
Fins avui no n’havies sentit parlar;
no podràs dir que ja ho sabies.
    ⁸ Ni ho havies sentit mai ni ho coneixies:
des de sempre et tapaves les orelles.
Jo prou sabia que series un traïdor
i que et dirien infidel des del dia mateix de la naixença. ^*
    9 Però jo, per amor del meu nom, he estat pacient,
pel meu honor m’he contingut
i no t’he volgut destruir. ^*
    10 T’he depurat, però no al foc, com fan amb la plata,
sinó en el gresol del sofriment. ^*
    11 Ho he fet per mi, ben bé per mi.
¿Podria suportar que em deshonressin?
No cediré a d’altres la meva glòria.» ^*

Cir, l’estimat del Senyor

    ¹² «Escolta’m, poble de Jacob,
Israel, a qui jo he cridat.
Jo soc. Soc el primer
i seré també el darrer. ^*
    13 Les meves mans van posar els fonaments de la terra
i van desplegar el cel.
Quan jo els crido,
compareixen l’una i l’altre.
    ¹⁴ Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:
Qui de tots aquells va predir això? ^*
L’estimat del Senyor complirà el seu voler contra Babilònia,
el seu braç s’abatrà sobre els caldeus. ^*
    15 Soc jo, soc jo qui ho va predir, i l’he cridat;
jo l’he fet venir, i ha triomfat la seva missió. ^*
    16 Acosteu-vos i escolteu-me:
Des del principi us he parlat obertament; ^*
jo era present quan tot allò començava.»
I ara el Senyor Déu m’envia.
Ho fa el seu Esperit. ^*

El poble surt de Babilònia

    ¹⁷ El Senyor, que t’allibera,
el Sant d’Israel, et diu això:
«Jo, el Senyor, soc el teu Déu.
Jo t’ensenyo el que et serà profitós
i et guio pel camí que has de seguir.
    ¹⁸ Tant de bo haguessis fet cas del que jo mano!
T’hauria cobert a riuades la pau,
la justícia t’hauria inundat com les ones de la mar; ^*
    19 els teus fills, els teus plançons,
serien tants com els grans de grava o de sorra. ^*
Però sàpigues que el teu nom mai no desapareixerà, ^*
no serà esborrat del meu davant.» ^*
    20 Sortiu de Babilònia, ^*
fugiu d’entre els caldeus.
Amb crits d’alegria anuncieu aquesta nova, ^*
feu-la arribar fins a l’extrem de la terra.
Digueu: «El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob, el seu servent.» ^*
    21 No han patit set
quan els conduïa per terres àrides;
per a ells ha fet néixer l’aigua de la roca:
tot just l’ha esberlada,
l’aigua s’ha escolat. ^*
    22 Però la pau no és per als malvats, ^*
diu el Senyor.

El servent del Senyor ^*

²²
(cant segon)