Els camins de la injustícia

    ¹ La mà del Senyor no és pas tan dèbil que no pugui salvar,
ni tan dura la seva oïda que no pugui sentir-hi. ^*
    2 Són les vostres culpes que han obert un esvoranc
entre vosaltres i el vostre Déu;
els vostres pecats li tapen el rostre
i no us pot sentir. ^*
    3 Teniu les mans brutes de sang ^*
i els dits tacats de rapinya;
obriu la boca només per mentir,
a cau d’orella escampeu traïdories. ^*
    4 En els tribunals ningú no reclama amb justícia,
ningú no pledeja amb lleialtat.
Es fien d’acusacions falses, de proves sense fonament.
Conceben la malícia, infanten crims. ^*
    5 Obren ous de serps verinoses
i teixeixen teranyines:
qui menja aquells ous, mor;
quan els obren, en surt un escurçó. ^*
    6 Ningú no es vesteix amb aquelles teranyines;
són teles que no abriguen gens.
Són gent que actua amb mala intenció,
porten entre mans plans violents.
    ⁷ Corren per fer mal i prou,
tenen pressa per vessar sang innocent.
Maquinen projectes criminals,
deixen arreu devastació i ruïnes.
    ⁸ No coneixen els camins de la pau, ^*
per allà on passen no hi ha justícia.
Avancen per camins tortuosos:
qui els segueix no coneixerà la pau. ^*

El poble de Déu reconeix els seus pecats ^*

    ⁹ Ara sabem per què no ens fas justícia,
per què no arriba a nosaltres la teva salvació.
Esperàvem la llum, i pertot hi ha tenebres;
esperàvem la claror, i caminem a les fosques. ^*
    10 Avancem a les palpentes com els cecs,
no hi veiem, caminem insegurs.
En ple migdia ensopeguem com si fos de nit.
Tenim bona salut, però ens assemblem als morts. ^*
    11 Tots esbrameguem com els ossos
i parrupem com els coloms. ^*
Esperàvem que ens faries justícia, però no la veiem enlloc.
Confiàvem en la teva salvació, però és lluny de nosaltres.
    ¹² Massa sovint hem estat infidels,
i els nostres pecats ens acusen davant teu.
Estem carregats de faltes,
prou coneixem les nostres culpes: ^*
    13 ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,
ens apartàvem de tu, Déu nostre.
Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos,
no dúiem al cor res més que enganys.
    ¹⁴ Per això et negues a fer-nos justícia,
es manté lluny la teva salvació.
I és que la bona fe ensopega pels carrers,
i l’honradesa no sap com entrar. ^*
    15 No es veu per enlloc la bona fe,
i el qui s’aparta del mal ^* acaba espoliat.

El Senyor allibera Sió

¹⁵
El Senyor ho ha vist, i li desplau
que el dret sigui trepitjat.
    ¹⁶ Ha vist que ningú no se’n preocupa,
s’admira que ningú no el defensi.
Llavors el seu braç li ha donat la victòria,
l’ha sostingut la seva justícia. ^*
    17 S’ha posat la justícia per cuirassa,
i per casc, la salvació.
S’ha vestit amb la túnica del càstig,
s’ha embolcallat de zel com d’un mantell. ^*
    18 Qui l’haurà feta, la pagarà:
la fúria del Senyor escometrà els adversaris,
els seus enemics ho pagaran;
ho pagaran fins i tot els qui viuen lluny, a les illes.
    ¹⁹ Llavors, de llevant fins a ponent
reconeixeran el nom del Senyor i la seva glòria;
quan l’enemic arribarà com la riuada,
una bufada del Senyor el farà retrocedir. ^*
    20 El Senyor vindrà
i alliberarà Sió
i els rebels del poble de Jacob que s’hauran convertit.
Ho diu el Senyor. ^*
    21 El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis ^* no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»