Una llum sobre Jerusalem


    1 Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum:
sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.

    2 Mentre les tenebres embolcallen la terra
i negres nuvolades cobreixen les nacions,
sobre teu resplendeix el Senyor,
apareix la seva glòria.

    3 Els pobles s’acostaran a la teva llum,
els reis vindran a la claror de la teva albada.

    4 Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s’han aplegat per venir cap a tu.
Els teus fills arriben de lluny,
les teves filles són dutes als braços.

    5 Ho veuràs i t’estremiràs de goig.
El teu cor, meravellat, s’eixamplarà,
quan aboquin damunt teu els tresors de la mar
i portin a casa teva les riqueses de les nacions.

    6 Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà;
tots vindran de Saba
portant or i encens
i proclamant la grandesa del Senyor.

    7 «Aplegaran per a tu tots els ramats de Quedar,
et presentaran els anyells de Nebaiot.
Els acceptaré quan els immolin en el meu altar,
honoraré el meu temple gloriós.

    8 Qui són aquests que volen com núvols,
com coloms cap al seu colomar?

    9 Són gent de lluny, de les illes, que esperen en mi.
Els grans vaixells de Tarsis venen al davant:
porten de lluny els teus fills,
duen or i plata
per glorificar el meu nom,
el nom del Senyor, el teu Déu,
el del Sant d’Israel.
Així et vull honorar.

    10 Uns estrangers refaran els teus murs,
i els seus reis et serviran.
Indignat, jo t’havia malferit,
però ara, benvolent, et mostro el meu amor.

    11 Les teves portes estaran sempre obertes,
no es tancaran ni de nit ni de dia,
perquè els reis amb els seus seguicis
et puguin dur les riqueses de les nacions.

    12 »El poble o reialme que no et serveixi
desapareixerà, quedarà del tot assolat.

    13 »Et portaran la riquesa del Líban,
xiprers, boixos i savines,
per ennoblir el meu santuari,
per fer gloriós l’escambell on reposen els meus peus.

    14 Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu amb reverència;
tots els qui et menyspreaven es prosternaran als teus peus,
i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”,
i “Sió, la del Sant d’Israel”.

    15 A tu, que vas ser abandonada i avorrida
i a qui els vianants defugien,
jo et faré l’orgull dels segles,
el goig de totes les generacions.

    16 Els pobles et faran de dida,
els seus reis et criaran.
Així sabràs que jo, el Senyor, soc el teu salvador;
que t’allibera el Poderós de Jacob.

    17 Faré que t’ofereixin or en lloc de bronze,
plata en comptes de ferro;
en lloc de fusta, bronze,
en lloc de pedres, ferro.
Et donaré la pau perquè et governi,
i la justícia perquè et regeixi.

    18 Mai més no es parlarà de violència en el teu país,
de desastres i d’estralls en el teu territori.
Dels teus murs en diràs “Salvació”,
i de les teves portes, “Lloança”.

    19 De dia, el sol no t’il·luminarà
ni tindràs la claror de la lluna.
Jo, el Senyor, seré per sempre la teva llum,
jo, el teu Déu, seré la teva glòria.

    20 El teu sol no es pondrà més
ni minvarà la teva lluna,
perquè jo, el Senyor, seré sempre la teva llum.
S’hauran acabat els teus dies de dol.

    21 »Tots els del teu poble seran justos
i posseiran per sempre el país.
Seran la brotada del meu jardí,
els crearan les meves mans per a glòria meva.

    22 El més petit es multiplicarà per mil,
el menys nombrós esdevindrà un poble incomptable.
Jo, el Senyor, no tardaré a fer complir tot això.»