El Senyor, l’espòs de Jerusalem


    1 Per amor de Sió no vull callar,
no vull reposar per Jerusalem
fins que la justícia no hi esclati com la llum,
i la salvació no hi brilli com una torxa.

    2 Els pobles veuran el teu benestar,
tots els reis contemplaran la teva glòria.
Et donaran un nom nou
que els llavis del Senyor designaran.

    3 Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor,
una diadema reial a les mans del teu Déu.

    4 No et diran més «Abandonada»
ni anomenaran el teu país «Desolació».
A tu et diran «Me l’estimo»,
i a la teva terra, «Té marit»,
perquè el Senyor t’estimarà,
i tindrà marit la teva terra.

    5 Els teus fills et posseiran
com un jove posseeix la seva esposa.
El teu Déu s’alegrarà de tenir-te,
com el nuvi s’alegra de tenir la núvia.

    6 Jerusalem, a les teves muralles
he apostat sentinelles,
que mai no callin, ni de dia ni de nit;
els qui feu al Senyor memòria d’ella,
no us prengueu cap repòs;

    7 no us canseu d’insistir prop d’ell
fins que haurà restaurat Jerusalem,
fins que n’haurà fet
un cant de lloança per tota la terra.

    8 El Senyor ho ha jurat
alçant la seva dreta i el seu braç poderós:
«No tornaré a convertir el teu pa
en aliment dels teus enemics;
els estrangers no beuran més el vi
que tanta fatiga et costa.

    9 Els qui seguen el blat
se’l menjaran cantant lloances al Senyor,
els qui veremen la vinya
beuran el vi en els atris del meu temple sant.»

    10 Sortiu, sortiu de la vostra ciutat!
Assenyaleu el camí al meu poble que torna.
Esplaneu, esplaneu la ruta,
aparteu-ne les pedres.
Alceu un estendard davant els pobles.

    11 El Senyor fa sentir aquest missatge
fins a l’extrem de la terra:
«Digueu a la ciutat de Sió:
El teu salvador ja és aquí;
l’acompanya el fruit de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.»

    12 Els diran «Poble sant»,
«Redimits del Senyor».
I a tu, Jerusalem, et diran «Predilecta»,
«Ciutat no abandonada».