El Senyor fa justícia al seu poble ^*

    ¹ Qui és aquest que ve d’Edom,
que arriba de Bosrà ^* amb el vestit vermell?
Duu una roba esplèndida
i avança segur de la seva força.
«Jo soc el qui proclama la justícia,
el qui lluita per salvar.»
    ² Per què, doncs, és vermella la teva roba
i duus el vestit com qui ha trepitjat raïm?
    ³ «He trepitjat tot sol el raïm del cup,
cap poble no m’ha ajudat.
Els he trepitjat encès de furor,
els he premsat ple d’indignació; ^*
em saltaven els esquitxos a la roba
i en porto tacat tot el vestit.
    ⁴ Duia al cor el dia de fer justícia,
havia arribat l’any de la redempció. ^*
    5 Mirava, i ningú no m’ajudava,
he vist sorprès que ningú no em sostenia.
Però el meu braç m’ha donat la victòria, ^*
m’ha sostingut la meva indignació.
    ⁶ Encès de furor, he trepitjat els pobles,
els ha embriagat el meu enuig:
he escampat per terra la seva sang.»

Súplica del poble penedit ^*

    ⁷ Vull recordar els favors del Senyor
i cantar-li lloances per tot el que ha fet per nosaltres.
Ha revelat la seva gran bondat per Israel,
la seva misericòrdia i el seu amor immens.
    ⁸ Ell pensava: «Són el meu poble,
són els meus fills: ^* no en tindré cap desengany.»
I va ser el seu salvador.
    ⁹ Tots els seus sofriments,
ell també els sofria;
i l’àngel que l’assisteix els va salvar.
Pel seu amor i per la seva compassió
els va alliberar,
els prenia en braços, els duia a coll
en aquells primers temps. ^*
    10 Però ells es rebel·laren ^*
i afligiren el seu esperit sant. ^*
Per això es convertí en el seu enemic
i va combatre contra ells.
    ¹¹ Llavors el poble es recordà
dels primers temps de Moisès:
«On és ara el qui els va treure del mar,
amb els pastors del seu ramat? ^*
On és el qui va posar enmig d’ells
el seu esperit sant? ^*
    12 Ell acompanyava Moisès
amb el seu braç gloriós,
dividia les aigües davant d’ells ^*
i es feia així un nom etern. ^*
    13 Els conduïa pel fons del mar,
sense ensopegar, com els cavalls per l’estepa
    ¹⁴ o com els animals quan baixen a la plana.
L’esperit del Senyor els guiava cap al lloc de repòs.» ^*
Així, Senyor, menaves el teu poble
i et feies un nom gloriós.
    ¹⁵ Guaita, Senyor, des del cel,
mira des de la teva mansió santa i esplèndida.
Què se n’ha fet, del teu amor ardent i de les teves proeses?
¿Ja no es commouen per nosaltres les teves entranyes?
¿S’ha estroncat la teva misericòrdia? ^*
    16 Tu ets el nostre pare,
perquè Abraham no sap qui som
i Jacob no ens ha conegut.
Tu, Senyor, ets el nostre pare; ^*
des de sempre, el teu nom és «Redemptor nostre». ^*
    17 Senyor, per què permets
que ens desviem del teu camí,
que el nostre cor s’endureixi i no et veneri?
Reconcilia’t amb nosaltres, que som servents teus:
som el poble que tens per heretat. ^*
    18 ¿Els enemics no en tenen prou de dominar el teu poble sant,
que han profanat també el teu sant temple? ^*
    19 Des de fa temps ja no ens governes,
i nosaltres ja no portem el teu nom.
Oh, si esquincessis el cel i baixessis!
Al teu davant es fondrien les muntanyes! ^*