El judici de Déu
1 «Jo, el Senyor,
he respost als qui no em consultaven,
m’he deixat trobar pels qui no em cercaven.
A una nació que no invocava el meu nom,
li he dit: “Aquí em teniu, aquí em teniu!”
2 Tot el dia tinc les mans esteses
cap a un poble rebel,
que va per mals camins
i segueix els seus capricis.
3 És un poble que em provoca
adorant altres déus sense parar:
en els jardins sagrats immolen víctimes
i cremen perfums sobre altars d’encens;
4 s’asseuen dins les coves sepulcrals,
passen la nit en aquests antres,
mengen carn de porc sacrificada
i suquen en plats de carn impura.
5 Després diuen a l’altra gent: “Aparteu-vos,
no us acosteu, que soc persona sagrada.”
»Per tot això estic encès d’indignació,
és un foc que crema tot el dia.
6 Que sàpiguen que ho tinc tot escrit!
No ho passo per alt, els ho faré pagar:
aquests pagaran alhora
7 les seves culpes i les culpes dels seus pares.
Ho dic jo, el Senyor.
Aquells oferien sacrificis a dalt de les muntanyes,
m’ofenien sobre els turons.
Ara, aquests pagaran les pròpies malifetes,
tal com aquells van pagar les seves.»
8 Això diu el Senyor:
«Els qui troben most en un raïm diuen:
“No el deixeu perdre, que promet bon vi.”
Això mateix faré jo amb els meus servents:
no deixaré que es perdi tot el poble.
9 Donaré una descendència
al poble de Jacob i de Judà, que posseirà les meves muntanyes.
Les posseiran els meus elegits,
els meus servents hi habitaran.
10 La plana de Saron serà una cleda d’ovelles,
la vall d’Acor serà un clos per a les vaques:
els qui em cerquen en rebran el benefici.
11 »Però als qui m’heu abandonat a mi, el Senyor,
i heu oblidat la meva muntanya santa,
als qui pareu taula a Gad, déu de la sort,
i vesseu libacions en honor de Mení, déu del destí,
12 jo us destino a morir per l’espasa:
tots haureu d’agenollar-vos i us degollaran.
Quan jo us cridava, no em responíeu;
quan us parlava, no m’escoltàveu.
Fèieu allò que em disgusta,
preferíeu el que em desplau.
13 Ara, doncs, jo, el Senyor Déu, us faig saber això:
Els meus servents menjaran,
i vosaltres passareu fam;
els meus servents podran beure,
i vosaltres passareu set;
els meus servents viuran feliços,
i vosaltres estareu avergonyits;
14 els meus servents cridaran de goig
amb l’alegria al fons del cor,
i vosaltres cridareu de dolor,
xisclareu destrossats.
15 Els meus elegits pronunciaran el vostre nom,
però tan sols quan maleeixin dient:
“Que el Senyor Déu
et faci morir com a tal i tal d’ells!”
En canvi, a favor dels meus servents,
serà invocat un altre nom:
16 arreu de la terra, el qui vulgui ser beneït,
ho serà pel nom del “Déu veritable”,
i el qui juri, també ho farà per aquest nom.»
Un cel nou i una terra nova
16«Tothom oblidarà els desastres del passat,
els meus ulls no els tornaran a veure.
17 Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no hi pensarà mai més.
18 Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarà d’alegria.
19 Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m’alegraré pel meu poble.
No s’hi sentirà mai més cap plor
ni cap crit de dolor.
20 Ja no hi haurà nadons
que visquin pocs dies,
ni adults que no arribin
a una llarga vellesa.
Morirà jove qui mori a cent anys,
i tindran per maleït el qui no hi arribi.
21 Construiran cases i les habitaran,
plantaran vinyes i en menjaran els fruits.
22 No edificaran perquè un altre hi habiti,
ni plantaran perquè un altre mengi.
El meu poble viurà tant com els arbres que haurà plantat;
els meus elegits veuran com envelleix l’obra de les seves mans.
23 No treballaran en va,
no infantaran per veure morir els fills.
Són un llinatge que jo, el Senyor, beneeixo:
viuran plegats amb els seus descendents.
24 Abans que m’invoquin, ja els respondré,
i encara pregaran que ja els hauré escoltat.
25 Llops i anyells pasturaran ben avinguts,
el lleó menjarà palla com el bou,
i les serps s’alimentaran de pols.
Ningú no farà mal ni destrosses
en tota la meva muntanya santa.
Ho dic jo, el Senyor.»