¹ «Israel, si vols tornar, torna cap a mi.
T’ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant els cultes abominables,
no hauràs d’anar errant d’un lloc a un altre.
    ² Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, ^*
amb veritat, segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.
    ³ »Això diu el Senyor
a la gent de Judà i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines. ^*
    4 Circumcideu els vostres cors ^* per al Senyor,
gent de Judà i de Jerusalem;
altrament s’encendrà el foc del meu enuig,
s’abrandarà i no l’apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.» ^*

Alarma a Judà

    ⁵ «Feu-ho saber per tot Judà
i que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
“Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades, ^*
    6 alceu l’estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!”
Perquè jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre, una gran ruïna.
    ⁷ Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles s’ha posat en marxa:
surt dels seus dominis i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarà ningú. ^*
    8 Per això, vestiu-vos de sac en senyal de dol, ^*
ploreu i planyeu-vos,
perquè l’enuig ardent del Senyor
no s’aparta de nosaltres.
    ⁹ Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirà;
els sacerdots quedaran atuïts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.»
    ¹⁰ En sentir això vaig exclamar:
«Ah, Senyor Déu!
Has enganyat del tot ^* aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa els travessava les entranyes.»

Atac de l’enemic

    ¹¹ En aquell temps, el Senyor dirà
a aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira un vent xardorós,
que s’abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra, no serveix per a netejar-lo.
    ¹² D’allà m’arriba un vent fortíssim. ^*
Ara també jo sentenciaré contra ells.»
    ¹³ Mireu, puja com els núvols; ^*
els seus carros són com l’huracà,
i els seus cavalls, més ràpids que les àguiles. ^*
Pobres de nosaltres! Serem devastats!
    ¹⁴ «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal, ^*
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentaràs en el teu pit
una absurda confiança?
    ¹⁵ De Dan ^* arriba el crit d’un missatger;
noves d’infortunis, de les muntanyes d’Efraïm. ^*
    16 Aviseu les nacions,
mobilitzeu-les contra Jerusalem.
Venen de terres llunyanes per assetjar-la, ^*
llancen crits de guerra contra les ciutats de Judà.
    ¹⁷ L’encerclen com qui vigila un camp,
perquè s’havia rebel·lat contra mi.
Ho dic jo, el Senyor.
    ¹⁸ La teva conducta i les teves accions
t’han portat tot això, Jerusalem:
el fruit de la teva maldat és amarg,
et penetra fins al cor.»

Plany per un país devastat

    ¹⁹ Ai, entranyes meves, entranyes meves!
Quin mal a les parets del cor! ^*
El cor em palpita, no puc callar:
ressonen dintre meu els tocs de corn,
la cridòria del combat.
    ²⁰ Arriben notícies de desfetes i més desfetes, ^*
tot el país és devastat!
De cop m’han destruït les tendes, ^*
en un instant m’han arrasat els campaments.
    ²¹ Fins quan hauré de veure estendards
i sentir el toc de guerra?
    ²² «El meu poble és estúpid.
Ho dic jo, el Senyor.
No em coneix, no m’ha comprès;
són fills insensats,
sense enteniment, ^*
llestos per a fer el mal,
incapaços de fer el bé.» ^*
    23 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada;
he mirat el cel: ni rastre de llum.
    ²⁴ He mirat les muntanyes: tremolen;
i els turons: tots s’estremeixen. ^*
    25 He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú:
fins els ocells han fugit. ^*
    26 He mirat encara, i els horts són un desert, ^*
totes les ciutats estan incendiades.
El Senyor hi ha descarregat el foc de la seva indignació.
    ²⁷ Això anuncia el Senyor:
«El país sencer quedarà desolat,
però no el vull destruir del tot. ^*
    28 Per això la terra portarà dol, ^*
i allà dalt, el cel s’enfosquirà.
Us ho anuncio, és decisió meva:
no me’n penediré ni em faré enrere.» ^*
    29 Al crit dels cavallers i dels arquers,
la gent fuig dels pobles.
S’amaguen a les coves, se’n van pels boscos, ^*
escalen els cingles:
tots els pobles estan abandonats,
no hi ha quedat ningú.
    ³⁰ I tu, Jerusalem, ^* què faràs quan siguis devastada?
Ni que et vestissis d’escarlata,
ni que et guarnissis d’or
i et pintessis els ulls, ^*
t’embelliries per no res:
els teus amants et menyspreen,
demanen la teva vida. ^*
    31 He sentit un crit de partera,
crits de dolor com els d’un primer part. ^*
És el crit de Sió que panteixa
i estén les mans: ^*
«Pobra de mi! Em moro
de veure aquesta mortaldat.»