Corrupció de Jerusalem

    ¹ «Aneu pels carrers de Jerusalem,
mireu i comproveu,
busqueu per les seves places:
si hi trobeu algú que obri amb justícia,
que cerqui la veritat,
la ciutat obtindrà el meu perdó. ^*
    2 Fins i tot quan juren per la meva vida,
juren en fals.»
    ³ Senyor, tu vetlles per la veritat.
Els has malferit, i no se’n senten;
els has destrossat, i no volen aprendre la lliçó:
la seva cara és més dura que la roca,
no volen penedir-se. ^*
    4 Jo pensava:
«Aquests són els més miserables,
els qui desvariegen perquè no saben què vol el Senyor,
què espera d’ells el seu Déu.
    ⁵ Aniré a parlar als de més amunt;
aquests sabran què vol el Senyor,
què espera d’ells el seu Déu.»
Però tots ells havien trencat els lligams,
s’havien llevat el jou. ^*
    6 Per això el lleó de la selva els atacarà,
els trossejarà el llop de l’estepa;
un lleopard espia les seves viles
i destrossa tothom qui en surt;
han acumulat infidelitats,
han amuntegat apostasies.
    ⁷ «Com t’ho podria perdonar, Jerusalem?
Els teus fills m’han abandonat
i juren pels qui no són déus.
Després que els he saciat, cometen adulteri;
es precipiten a les cases de prostitució.
    ⁸ Com cavalls que anessin moguts, sense fre,
renillen darrere la dona del veí. ^*
    9 ¿No haig de demanar comptes per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix? ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ¹⁰ Pugeu pels marges de la vinya
i devasteu-la, però no la destruïu;
arrenqueu-li les sarments,
que no són pas meves. ^*
    11 La gent d’Israel i la gent de Judà
m’han arribat a trair.
Ho dic jo, el Senyor.»

Una seguretat inútil

    ¹² Aquest poble ha renegat del Senyor.
Ha dit: «Ell no és res.
No ens passarà cap desgràcia,
no ens tocaran l’espasa ni la fam. ^*
    13 Els profetes no pesen més que el vent.
El Senyor no els ha parlat.
Que les seves amenaces recaiguin damunt d’ells!» ^*
    14 Doncs això anuncia el Senyor,
Déu de l’univers:
«Ja que vosaltres parleu així,
les paraules que li he fet pronunciar ^*
seran un foc devorador,
i aquest poble serà la llenya.
    ¹⁵ »Gent d’Israel, faig venir contra vosaltres
una nació llunyana.
Ho dic jo, el Senyor.
És una nació perdurable,
una nació antiga:
tu no entens la seva llengua,
no saps el que diu. ^*
    16 Són guerrers implacables:
les seves fletxes escampen la mort.
    ¹⁷ Et devoraran el pa i la collita,
mataran els teus fills i les teves filles,
devastaran els teus ramats de vaques i ovelles,
t’arrasaran les figueres i les vinyes.
Tu confies en les ciutats fortificades:
ells les destrossaran espasa en mà.
    ¹⁸ »Tanmateix, tampoc en aquells dies no vull destruir-vos del tot. Ho dic jo, el Senyor. ¹⁹ I si pregunten: “Per què ens ha fet tot això el Senyor, el nostre Déu?”, ^* tu respon-los en nom meu: “Ja que heu abandonat el Senyor i heu servit déus estrangers a la vostra terra, ara us toca de servir gent estrangera en una terra que no és la vostra.”» ^*

El Senyor acusa el seu poble

    ²⁰ «Anuncieu això a la gent de Jacob,
que ho sàpiguen a Judà!
    ²¹ Escolta bé això que et dic,
poble insensat, incapaç de comprendre:
Teniu ulls, però no hi veieu,
orelles, però no hi sentiu. ^*
    22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor.
Veig que no tremoleu davant meu.
Jo he posat la sorra per frontera del mar,
i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. ^*
Les onades s’agiten però no poden res,
bramulen però no passen enllà.
    ²³ En canvi, aquest poble és rebel i indòcil:
s’allunya, se’n va.
    ²⁴ No pensen dintre d’ells:
“Venerem el Senyor, el nostre Déu,
que, quan n’és el temps, dona les pluges de tardor i de primavera,
i que té un moment assignat per a la sega.” ^*
    25 »Les vostres culpes destorben tot això,
els vostres pecats us priven d’aquests béns. ^*
    26 »Entre el meu poble hi ha homes dolents:
cada un espia, quiet ^* com un ocellaire;
preparen el filat com caçadors,
paren trampes per agafar-hi homes.
    ²⁷ Les seves cases són plenes d’estafes,
com una gàbia és plena d’ocells;
així s’engrandeixen i s’enriqueixen, ^*
    28 es tornen grassos i lluents.
La seva malícia no té límits:
no judiquen amb justícia,
no respecten els drets dels orfes, i encara prosperen;
no defensen la causa dels pobres.
    ²⁹ ¿No haig de demanar comptes per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»
    ³⁰ En aquest país passen coses
horribles i esgarrifoses: ^*
    31 els profetes profetitzen en fals, ^*
els sacerdots paren la mà per enriquir-se,
i el poble n’està tan content!
Què fareu quan vindrà la fi?