Jerusalem, amenaçada
1 «Benjaminites, aneu a refugiar-vos
lluny de Jerusalem!
Toqueu el corn d’alarma a Tecoa,
alceu un estendard a Betaquèrem:
des del nord un desastre és a l’aguait,
ve una gran ruïna.
2 Destruiré la ciutat de Sió,
la delicada, la bonica.
3 Uns pastors hi acosten els ramats,
planten les tendes entorn d’ella:
cada un hi porta el seu ramat a pasturar.
4 Criden: “Proclamem contra ella la guerra santa!
Assaltem-la en ple migdia!”
“Ai de nosaltres, que el dia s’acaba
i s’allarguen les ombres del crepuscle!”
5 “Som-hi, assaltem-la de nit,
arrasem-ne els merlets!”»
6 Això diu el Senyor de l’univers:
«Talleu troncs i alceu un terraplè
per assaltar Jerusalem.
Castigaré aquesta ciutat,
on no hi ha més que opressió.
7 Com una cisterna conserva l’aigua,
ella també conserva la seva maldat;
hi sento clams de violència i rapinya,
no hi veig més que greuges i maltractes.
8 Corregeix-te, Jerusalem:
si no ho fas, em desentendré de tu
i et convertiré en un ermot,
en una regió deshabitada.»
9 Això diu el Senyor de l’univers:
«Esgotimeu bé, com una vinya,
la resta d’Israel.
Com fa el veremador,
repasseu-ne els pàmpols.»
10 A qui, doncs, he de parlar i conjurar
perquè m’escoltin?
Tenen l’orella incircumcisa,
són incapaços d’escoltar,
escarneixen la paraula del Senyor,
no els agrada gens ni mica.
11 La teva indignació, Senyor, m’omple fins a dalt;
no la puc suportar més.
Aboca-la sobre els infants a les places
i sobre les colles de joves.
«Faran captius el marit i la muller,
i fins els vells carregats d’anys.
12 Les seves cases passaran a d’altres,
amb els seus camps i les seves dones.
Ben cert, aixecaré la mà
contra els habitants del país.
Ho dic jo, el Senyor.
13 Perquè, des dels petits fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors.
14 Aviat troben remei per a la ferida del meu poble.
Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”, quan res no va bé!
15 El seu comportament és detestable
i han hagut d’avergonyir-se’n,
ells que no s’avergonyeixen de res
i desconeixen el rubor.
Doncs bé, cauran igual que els altres,
ensopegaran a l’hora del càstig.»
Ho diu el Senyor.
16 Això us recomana el Senyor:
«Atureu-vos a mirar per on aneu,
pregunteu, entre els camins fressats, quin és el bo.
Seguiu-lo i trobareu repòs.
Però ells responen: “No el seguirem!”
17 Us he posat sentinelles que criden:
“Escolteu els tocs d’alerta!”
Però ells diuen: “No els volem escoltar!”
18 Doncs bé, nacions, escolteu;
població del món,
sàpigues què els espera!
19 Escolta, oh terra!
Faré caure el desastre
damunt aquest poble:
serà el fruit d’allò que maquinen.
No escolten les meves paraules,
menyspreen els meus advertiments.
20 Què n’haig de fer jo, de l’encens de Saba,
del jonc olorós portat de lluny?
No m’agraden els vostres holocaustos,
els vostres sacrificis em desplauen.
21 Això anuncia el Senyor:
Faré ensopegar aquest poble
i cauran alhora pares i fills,
moriran junts veïns i companys.»
Invasió del país
22 Això us fa saber el Senyor:
«Ve un poble del país del nord,
a la llunyania es desvetlla una gran nació.
23 Empunyen l’arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla, com un sol home,
contra tu, ciutat de Sió.»
24 Quan sentim aquesta nova, ens fallen les forces;
estem oprimits d’angoixa i de dolor
com la dona quan infanta.
25 No sortiu al camp,
no aneu pels camins:
l’enemic té l’espasa a la mà
hi ha terror pertot arreu.
26 Gent del meu poble,
vestiu-vos de sac en senyal de dol,
rebolqueu-vos a la cendra,
ploreu com per un fill únic;
que sigui ben amarga la vostra complanta,
perquè el devastador
ens caurà de sobte al damunt.
Missió del profeta
27 «T’he fet torre inexpugnable enmig del poble,
perquè examinis la seva conducta.
28 Tots són rebels entre els rebels,
marxants de calúmnies,
bronze i ferro en lloc de plata;
tots plegats, moneda falsa.
29 Bufa la manxa,
el foc consumeix el plom;
però, ni que ho vulguis refinar del tot,
no elimines les escòries.
30 En diran plata de rebuig,
perquè el Senyor els ha rebutjat.»