Contra les falses esperances


    1 El Senyor va comunicar aquesta paraula a Jeremies. Li digué:
    2 —Estigues-te al portal del temple del Senyor i proclama-hi això: “Escolteu la paraula del Senyor, gent de Judà, que entreu per aquestes portes per adorar-lo. 3 Això diu el Senyor de l’univers, el Déu d’Israel: Seguiu el bon camí, milloreu la conducta, i us faré habitar en aquest lloc. 4 No us refieu de les paraules enganyoses repetint: ‘Això és el temple del Senyor, el temple del Senyor, el temple del Senyor!’ 5 Si de veritat seguiu el bon camí i milloreu la conducta, si feu justícia entre un home i un altre home, 6 si no oprimiu els immigrants, els orfes i les viudes, si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres déus, que serien la vostra perdició, 7 jo us faré habitar en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre.
    8 »Però vosaltres us refieu de paraules enganyoses que no serveixen de res. 9 Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal, seguiu altres déus que mai no havíeu conegut, 10 i després veniu a presentar-vos al meu davant, en aquest temple que porta el meu nom. ¿Penseu que això us salvarà i que podreu continuar cometent coses tan abominables? 11 Aquest temple que porta el meu nom, ¿us penseu que és una cova de lladres? Doncs sí, això és el que jo veig! Ho dic jo, el Senyor.
    12 »Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l’he convertit per culpa de la maldat d’Israel, el meu poble. 13 I ara vosaltres cometeu aquestes mateixes maldats. Us he parlat cada dia i no m’heu escoltat; us he cridat i no m’heu respost. Ho dic jo, el Senyor. 14 Per això, amb el temple que porta el meu nom, del qual us refieu, i amb aquest lloc que us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares, faré el mateix que vaig fer amb Siló. 15 Us trauré de la meva presència, com en vaig treure els vostres germans, els descendents d’Efraïm.
    16 »I tu no intercedeixis més a favor d’aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè no t’escoltaré. 17 ¿No veus què estan fent a les viles de Judà i per les places de Jerusalem? 18 Els fills recullen llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques i oferir-les a la Reina del cel; m’irriten vessant libacions a altres déus. 19 Però, per ventura m’ofenen a mi? ¿No es fan mal més aviat a ells mateixos, per a vergonya seva? Ho dic jo, el Senyor. 20 Per tant, això us faig saber jo, el Senyor Déu: La meva indignació s’abocarà damunt aquest lloc, damunt els homes i les bèsties, damunt els arbres dels camps i els fruits de la terra. Serà un foc que no s’apagarà.
    21 »Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Ja podeu menjar la carn dels animals oferts en holocaust com mengeu la dels altres sacrificis! 22 Als vostres pares, el dia que els vaig fer sortir d’Egipte, no els vaig dir res d’holocaustos i sacrificis, no els en vaig prescriure cap. 23 El precepte que els vaig donar era aquest: ‘Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que us prescric, i tot us anirà bé.’ 24 Però ells no em van escoltar ni van fer cas de mi: van seguir el seu propi parer, sortit del seu cor obstinat i pervers; em van donar l’esquena, i no la cara. 25 Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes. 26 Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra, heu estat pitjors que els vostres pares.”
    27 »Els repetiràs aquestes paraules, però no t’escoltaran; els cridaràs, però no et respondran. 28 Digues-los aleshores: “Aquest és el poble que no escolta el Senyor, el seu Déu, ni accepta que ell el corregeixi. No té mai la veritat als llavis, l’ha perduda del tot.”

La vall de la Mortaldat


    29 «Talla’t la cabellera d’home consagrat
i llença-la;
entona una complanta dalt als cims,
perquè el Senyor ha rebutjat i abandonat
la generació que l’irritava.

    30 »Els fills de Judà m’ofenen amb les seves males obres, han profanat el temple que porta el meu nom posant-hi ídols abominables. Ho dic jo, el Senyor. 31 Han construït els recintes sagrats del Tófet, a la vall de Benhinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i filles, cosa que jo no havia manat ni se m’havia acudit mai. 32 Per això venen dies que ja no es dirà més “Tófet”, ni “vall de Benhinnom”, sinó “vall de la Mortaldat”. Ho dic jo, el Senyor. Allí, per manca d’espai, hi enterraran els morts. 33 Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan de cadàvers de la gent d’aquest poble, sense que ningú els destorbi. 34 En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna.