Un país ple d’estafes i pillatge

    ¹ Ah, si trobés al desert
un alberg de vianants! ^*
Deixaria el meu poble, me n’aniria ben lluny:
tots són uns adúlters, una colla de traïdors. ^*
    2 «La seva llengua, com un arc, tira mentides,
amb falsedats es fan amos del país,
passen de fer mal a fer més mal,
i a mi no em coneixen.
Ho dic jo, el Senyor.
    ³ Guardeu-vos els uns dels altres,
no us fieu dels vostres germans,
que els germans van per fer travetes,
i els companys són marxants de calúmnies. ^*
    4 Tothom enganya el seu veí,
no diuen la veritat;
han avesat la llengua a dir mentides; ^*
de tant de fer mal, ni força tenen
    ⁵ per a convertir-se.
Pillatge i més pillatge, estafa i més estafa:
no em volen conèixer. ^*
Ho dic jo, el Senyor.»
    ⁶ Per això diu el Senyor de l’univers:
«Jo els passaré pel foc de la fornal;
només així podré depurar el meu poble. ^*
    7 La seva llengua és una fletxa mortal,
tots duen l’engany als llavis:
parlen amablement amb els companys,
però per dintre van amb ganes d’enxampar-los. ^*
    8 No els haig de demanar comptes per tot això?
A un poble com aquest,
¿no li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.» ^*

Plany per una terra desolada

    ⁹ Ploraré i gemegaré per les muntanyes,
entonaré una complanta pels pasturatges de l’estepa:
els han cremat, i ningú no hi passa,
no s’hi sent belar cap ramat;
des dels ocells fins al bestiar,
tots s’han dispersat i han fugit.
    ¹⁰ «Convertiré Jerusalem en un munt de runa, ^*
en un refugi de xacals.
De les ciutats de Judà en faré un desert,
no hi quedarà ningú.» ^*
    11 Qui és el savi que pugui entendre tot això? ^*
¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï?
Per què el país ha quedat desfet,
cremat com l’estepa, i no hi passa ningú?
    ¹² El Senyor respon:
«Perquè han abandonat la Llei ^*
que jo els havia proposat:
no han escoltat la meva paraula, no l’han seguida.
    ¹³ Només han seguit el seu cor obstinat,
han anat darrere els Baals,
tal com havien après dels seus pares.
    ¹⁴ Per això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:
Als d’aquest poble
els faré menjar herbes amargues,
els faré beure aigua emmetzinada. ^*
    15 Els escamparé per altres nacions
que ni ells ni els seus pares no coneixien,
i darrere d’ells enviaré l’espasa
fins a fer-los desaparèixer.»
    ¹⁶ Això diu el Senyor de l’univers:
«Cuiteu a cridar les ploraneres,
envieu a buscar les més expertes.»
Que vinguin!
    ¹⁷ Que s’apressin a entonar un plany per tots nosaltres. ^*
Que els nostres ulls es desfacin en llàgrimes
i les nostres parpelles es fonguin en plors. ^*
    18 Se sent un plany a Sió:
«Com hem quedat desolats!
Quina vergonya, la nostra!
Ens han derruït les cases
i hem hagut d’abandonar el país.»
    ¹⁹ Dones, escolteu la paraula del Senyor,
estigueu atentes al que ell us diu;
ensenyeu una complanta a les vostres filles,
un cant de dol a les veïnes:
    ²⁰ «La mort puja per les finestres,
entra als nostres palaus;
extermina pels carrers els infants,
i els joves per les places.» ^*
    21 «I tu, de part meva, repeteix el que dic jo, el Senyor:
Queden estesos els cadàvers
com fems sobre els camps, ^*
com espigues deixades pels segadors,
que ningú no recull.»

Conèixer el Senyor

    ²² Això diu el Senyor:
«Que el savi no es gloriï de la seva saviesa,
ni el fort de la seva força,
ni el ric de la seva riquesa. ^*
    23 D’una sola cosa podeu gloriar-vos:
d’entendre’m i conèixer-me.
Jo, el Senyor, estimo fidelment
i obro amb dret i justícia sobre la terra.
Aquestes són les coses que em complauen.
Ho dic jo, el Senyor.»

El valor de la circumcisió

    ²⁴ «Venen dies, ho dic jo, el Senyor, que demanaré comptes a tots els qui practiquen el ritu de la circumcisió: ²⁵ Egipte, Judà, els edomites, els ammonites, els moabites i el poble que s’afaita els polsos i viu al desert. ^* Perquè, de fet, tots els estrangers són incircumcisos, i el mateix poble d’Israel és incircumcís de cor.» ^*