El Déu viu i els ídols ^*

    ¹ Gent d’Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça!
Això diu el Senyor:
    ² «No imiteu el que fan els altres pobles.
No us alarmeu pels senyals celestes, ^*
encara que els pagans se n’alarmin.
    ³ Els costums dels pagans són absurds;
tallen un arbre del bosc,
el treballen i en fan una escultura,
    ⁴ la decoren amb or i plata
i l’asseguren amb claus, a cops de martell,
perquè no faci moviment.
    ⁵ Aquests ídols són com espantalls dels horts:
no parlen i, com que no caminen, els han de portar a coll. ^*
No els temeu: no us faran ni bé ni mal.»
    ⁶ Ningú no és com tu, Senyor:
tu ets gran,
el teu nom és gran i poderós.
    ⁷ Qui no et respectaria, rei de les nacions?
Tu sol et fas respectar.
Entre els savis del món
i entre tots els seus reialmes,
ningú no és com tu. ^*
    8 Tots ells, sense excepció, són beneits i estúpids;
l’escola dels ídols els fa durs com soques. ^*
    9 Importen plata batuda de Tarsis ^* i or d’Ufaz; ^*
l’escultor i l’orfebre en fan estàtues
revestides de porpra vermella i violeta.
Tot això és l’obra dels savis!
    ¹⁰ El Senyor és Déu veritable,
el Déu viu, el rei etern.
Al seu embat tremola la terra,
les nacions no aguanten el seu enuig. ^*
    11 Digueu això a aquesta gent:
«Els déus que no han format el cel i la terra
desapareixeran de la terra i de sota el cel.»
    ¹² Però el Senyor ha fet la terra amb el seu poder;
amb la seva saviesa sosté els continents,
ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència. ^*
    13 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel,
fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, ^*
amb els llamps desferma la pluja,
fa sortir els vents dels seus amagatalls. ^*
    14 A tots aquells homes els manca senderi:
els argenters s’avergonyiran dels seus ídols,
perquè allò que han fos és mentida, no té alè;
    ¹⁵ són coses absurdes, un autèntic engany,
i desapareixeran quan el Senyor passarà comptes.
    ¹⁶ Ell, possessió del poble de Jacob, no és com aquests ídols:
és el creador de tot
i té Israel com a pròpia heretat.
El seu nom és “Senyor de l’univers”.» ^*

Jerusalem, assetjada

    ¹⁷ Recull de terra el farcell,
tu que vius en ple setge! ^*
    18 El Senyor anuncia això:
«Aquesta vegada llançaré amb la fona
els habitants d’aquest país,
d’un cop de mà els faré arribar on ara apunto.» ^*

Plany de la ciutat

    ¹⁹ Ai de mi! Quina desfeta!
Se m’ha obert la ferida.
Jo pensava:
«Com podré suportar aquest mal!» ^*
    20 Soc com una tenda devastada.
N’han arrencat totes les cordes:
els fills m’han abandonat, no me’n queda cap.
Ja no em plantarà ningú la tenda,
no hi haurà qui n’alci la lona.

Plany del profeta

    ²¹ Els pastors eren uns necis,
no consultaven el Senyor;
per això, com que no han tingut seny,
tot el ramat se’ls ha esgarriat. ^*
    22 Atenció, arriben notícies:
S’acosta una gran remor del país del nord
que convertirà les viles de Judà en un desert,
en un refugi de xacals.
    ²³ Senyor, veig que l’home
no és amo de la seva conducta:
quan camina,
no orienta els seus passos. ^*
    24 Corregeix-me, Senyor, però amb mesura;
no amb enuig, que no en quedaria res. ^*
    25 Aboca la teva indignació
sobre les nacions que no et coneixen,
sobre els pobles que no invoquen el teu nom.
Han devorat els fills de Jacob: ^*
els han devorat, els han consumit,
han devastat el seu país.