Les exigències de l’aliança
1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies. Li digué:
2 —Escolteu les prescripcions de l’aliança que us vaig proposar. Anuncia-les a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem. 3 Digues-los: “Això proclama el Senyor, Déu d’Israel: Maleït aquell qui no faci cas de les prescripcions d’aquesta aliança 4 que vaig donar als vostres pares el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, d’aquella fornal de ferro: ‘Si escolteu la meva veu —deia— i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu; 5 així es complirà el jurament que vaig fer als vostres pares de donar-los una terra que regalima llet i mel.’ I així ha estat fins ara.”
Jo vaig respondre:
—Amén, Senyor.
6 Llavors el Senyor em va dir:
—Proclama-ho a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem. Digues-los: “Escolteu les prescripcions d’aquella aliança i poseu-les en pràctica. 7 Perquè el dia que vaig fer sortir els vostres pares del país d’Egipte, els vaig conjurar que escoltessin la meva veu, i els ho he repetit cada dia fins avui. 8 Però ells no m’han escoltat ni m’han obeït: s’han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per això he fet caure damunt d’ells les amenaces d’aquella aliança que jo havia manat d’observar, però ells no l’han observada.”
9 El Senyor em digué encara:
—La gent de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat un complot. 10 Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d’Israel i el de Judà han trencat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares.
11 »Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d’ells unes calamitats que no podran evitar. Em cridaran, però no els escoltaré. 12 Ni que les ciutats de Judà i els habitants de Jerusalem anessin a demanar ajut als déus que ells honoren cremant-los ofrenes, aquests déus no els podran salvar a l’hora del desastre.
13 »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
14 »I tu, Jeremies, no intercedeixis més a favor d’aquest poble, no insisteixis amb súpliques i clams, perquè jo no escoltaré quan m’invocaran a l’hora del desastre.
Destrucció d’Israel, nació estimada de Déu
15 «Què hi ve a fer, l’estimada, al meu temple,
si tanta gent comet maldats?
Ja es poden endur les carns immolades!
No t’alegraràs pas
quan t’assaltin els desastres!
16 El Senyor t’anomenava
olivera verda de fruits bonics,
però ara, amb gran estrèpit,
ha calat foc al teu fullatge
i s’han esqueixat les teves branques.
17 »El Senyor de l’univers, que t’havia plantat, ha decretat la teva desgràcia, pel mal que han comès el poble d’Israel i el de Judà: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»
Confessions de Jeremies (I)
18 El Senyor m’ha advertit i jo ho he comprès.
Tu, Senyor, m’has fet veure les seves maquinacions.
19 Jo era un anyell mansoi, que porten a matar;
no sabia que tramaven plans contra mi i deien:
«Destruïm l’arbre amb el seu fruit,
arrenquem-lo de la terra dels vivents
i que s’oblidin fins i tot del seu nom!»
20 Senyor de l’univers, que judiques amb rectitud
i penetres l’interior dels homes:
fes que pugui veure com els demanes comptes,
ja que he confiat a tu la meva causa.
21 Per això el Senyor de l’univers parla a la gent d’Anatot, que es proposen de matar-me i em diuen: «No profetitzis en nom del Senyor si no vols morir a les nostres mans.» 22 Això diu el Senyor de l’univers: «Jo els en demanaré comptes: els homes joves moriran a la guerra, i els seus fills i filles moriran de fam. 23 No se’n salvarà ni un, perquè, a l’hora de passar comptes, faré caure la desgràcia sobre la gent d’Anatot.»