¹ El sacerdot Paixhur, fill d’Immer, ^* s’encarregava de la vigilància al temple del Senyor. Quan va sentir que Jeremies profetitzava tot això, ² va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep ^* que hi havia a la porta superior de Benjamí, la del temple del Senyor. ^{* 3} L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir:
—El Senyor ja no t’anomena Paixhur, sinó Magor-Missabib (que vol dir “terror de tot arreu”). ^{* 4} Això t’anuncia el Senyor: “Jo faig de tu un terror per a tu i per a tots els teus amics. ^* Amb els teus propis ulls veuràs com cauen sota l’espasa dels enemics. Posaré tota la gent de Judà en mans del rei de Babilònia: en matarà alguns amb l’espasa i en deportarà d’altres a Babilònia. ⁵ Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia. ^{* 6} I tu, Paixhur, i tots els qui viuen a casa teva, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs, i allà t’enterraran, a tu i a tots els teus amics que has enganyat amb les teves profecies.”

Confessions de Jeremies (V) ^*

    ⁷ Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir;
has volgut forçar-me i te n’has sortit.
He estat la riota de tothom,
tot el dia es burlen de mi. ^*
    8 Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar:
«Violència, destrucció!»
M’has adreçat la teva paraula,
i tot el dia m’insulten i m’ultratgen.
    ⁹ Si em dic: «No hi pensaré més,
no anunciaré la paraula en el seu nom», ^*
llavors ella es torna dintre meu
com un foc devorador tancat en el meu cos: ^*
he provat d’apagar-lo i no he pogut.
    ¹⁰ En sento molts que mormolen: «Aquest és “Terror de tot arreu”. ^*
Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem.»
Tots els meus millors amics
esperen que ensopegui:
«Qui sap si es deixarà enganyar i el podrem fer caure,
i prendrem revenja d’ell.» ^*
    11 Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós:
els meus perseguidors ensopegaran, no podran fer res. ^*
El seu fracàs els cobrirà de vergonya,
el seu deshonor no serà mai oblidat. ^*
    12 Senyor de l’univers,
tu saps si un home t’és fidel,
tu penetres l’interior dels cors.
Fes que pugui veure com els demanes comptes,
ja que he confiat ^* a tu la meva causa. ^*
    13 Canteu al Senyor, lloeu el Senyor:
ell ha salvat la vida dels pobres
de les mans dels malvats. ^*
    14 Maleït sigui el dia que vaig néixer:
que ningú no proclami beneït
el dia que la mare em va infantar! ^*
    15 Maleït l’home que va córrer a dir al meu pare
que havia tingut un fill
i li va donar una alegria!
    ¹⁶ Que aquell home sigui com les ciutats
que el Senyor va destruir sense compassió! ^*
Que al matí senti clamors
i al migdia crits de guerra! ^*
    17 Per què aquell dia no em va matar abans de néixer?
La mare m’hauria fet de sepulcre,
les seves entranyes m’haurien portat eternament.
    ¹⁸ Per què vaig sortir del si matern
si havia de tastar pena i sofriments
i acabar els meus dies en la vergonya? ^*