El rei just que vindrà


    1 «Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat. Ho dic jo, el Senyor. 2 Això diu el Senyor, Déu d’Israel, als pastors que pasturen el meu poble: Vosaltres heu dispersat les meves ovelles, les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta. Ho dic jo, el Senyor. 3 Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i es multiplicaran. 4 Els posaré al davant pastors que les pasturin: no tindran por i ningú no les esfereirà. No en faltarà cap a la crida. Ho dic jo, el Senyor.
    5 »Venen dies que faré néixer
un rebrot just al llinatge de David.
Regnarà com a rei assenyat
i defensarà en el país
el dret i la justícia.
Ho dic jo, el Senyor.

    6 En el seu temps, Judà serà salvat
i Israel viurà segur.
I li donaran aquest nom:
“El Senyor és la nostra salvació.”

    7 »Venen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: “Juro per la vida del Senyor, que va treure els israelites del país d’Egipte”, 8 sinó: “Juro per la vida del Senyor que ha tret i ha fet tornar la descendència del poble d’Israel del país del nord i de tots els països on els havia escampat, perquè habitin en el seu territori.” Ho dic jo, el Senyor.»

Contra els falsos profetes (23,9-40)


Un país ple de dolenteria


    9 Als profetes.
El cor se’m trenca dins el pit,
tots els meus ossos s’estremeixen.
Estic com embriagat,
com un home ple de vi,
per causa del Senyor
i de les seves santes paraules.

    10 El país és ple d’adúlters
i, amb tantes malediccions, està de dol:
s’han assecat les pastures de l’estepa.
Ells només corren per fer el mal,
només són valents per a defensar causes injustes.

    11 «Els profetes i els sacerdots són uns profanadors,
fins en el meu temple hi trobo dolenteria.
Ho dic jo, el Senyor.

    12 Per això es tornarà relliscós el seu camí
i, perseguits en la fosca, cauran:
jo els enviaré desastres
l’any que passaré comptes amb ells.
Ho dic jo, el Senyor.»

Uns profetes malvats


    13 «En els profetes de Samaria
hi trobava nicieses:
profetitzaven en nom de Baal
i esgarriaven Israel, el meu poble.

    14 Però en els profetes de Jerusalem
hi trobo coses que esgarrifen:
cometen adulteri i viuen en la mentida,
i encoratgen els malvats
perquè ningú no es converteixi
de la seva dolenteria.
Per a mi tots plegats
són com els de Sodoma,
igual que els habitants de Gomorra.

    15 Això diu el Senyor de l’univers contra els profetes:
Els faré mastegar absenta
i els faré beure aigua emmetzinada,
perquè la indignitat dels profetes de Jerusalem
ha profanat tot el país.»

Uns profetes impostors


    16 «Això diu el Senyor de l’univers:
No escolteu els profetes
que us prediquen sense fonament,
que propaguen visions imaginàries
sense que el Senyor els hagi parlat.

    17 No paren de dir als qui em menyspreen:
“Tot anirà bé. Ho ha dit el Senyor.”
I els més obstinats diuen:
“No us passarà cap desastre.”

    18 Com si haguessin assistit al consell del Senyor!
Com si l’haguessin vist i sentit!
Com si haguessin escoltat la seva paraula!

    19 Però finalment esclata la tempesta del Senyor, el seu enuig es desferma;
s’arremolina un huracà,
es retorça sobre el cap dels malvats.

    20 L’enuig del Senyor no es farà enrere,
fins que haurà complert els seus designis:
a la fi dels temps
els comprendreu del tot.

    21 Jo no he enviat aquells profetes,
però ells corren;
jo no els he parlat,
però ells profetitzen.

    22 Si haguessin assistit al meu consell,
anunciarien al poble la meva paraula:
el farien tornar del mal camí
i de les seves males accions.»

Uns profetes mentiders


    23 «¿Soc un Déu que hi veu només de prop?
Soc un Déu que hi veu també de lluny!
Ho dic jo, el Senyor.

    24 Ja pot buscar l’home amagatalls,
que jo l’hi trobaré.
Ho dic jo, el Senyor.
¿No sabeu que jo omplo el cel i la terra?
Ho dic jo, el Senyor.

    25 »He sentit allò que diuen els profetes, com menteixen quan diuen, com si profetitzessin en nom meu: “He tingut un somni! He tingut un somni!” 26 Fins quan? És que aquests profetes pretenen d’anunciar la mentida i dir tan sols allò que els passa pel cap? 27 Amb els somnis que es conten els uns als altres, ¿es proposen que el meu poble oblidi el meu nom, com els seus pares l’oblidaren i es fiaren de Baal? 28 El profeta que tingui un somni, que expliqui el seu somni. Però si algú rep la meva paraula, que la transmeti fidelment.
»Què té a veure la palla amb el gra?
Ho dic jo, el Senyor.

    29 La meva paraula és com el foc,
com un mall que esmicola la roca.
Ho dic jo, el Senyor.

    30 »Estic contra els profetes que usurpen les meves paraules i se les passen l’un a l’altre. Ho dic jo, el Senyor. 31 Estic contra els profetes que tenen una llengua enganyadora a l’hora d’engegar oracles. Ho dic jo, el Senyor. 32 Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.»

La paraula del Déu viu


    33 «Quan un profeta o un sacerdot, o algú del poble, et pregunti: “Quin presagi del Senyor ens portes?”, digues-los: El presagi sou vosaltres mateixos, que sou per a mi una càrrega, i jo me la trauré del damunt. Ho dic jo, el Senyor. 34 Si un profeta o un sacerdot, o algú del poble, diu: “Presagi del Senyor”, li’n demanaré comptes, a ell i a la seva família. 35 Més aviat heu de dir-vos l’un a l’altre: “Què ha respost el Senyor? Què ha dit el Senyor?” 36 Però no parleu més de “presagi del Senyor”, perquè aquesta paraula es convertirà en una càrrega per a qui la pronuncia, ja que ha capgirat la paraula del Déu viu, el Senyor de l’univers, el nostre Déu.
    37 »Als profetes, digueu-los: “Què t’ha respost el Senyor? Què t’ha dit el Senyor?”, 38 perquè, si parleu dels meus presagis, això us diu el Senyor: “Ja que vosaltres continueu parlant de presagis del Senyor, quan jo us havia dit que no en parléssiu més, 39 estic disposat a prendre-us com si fóssiu una càrrega i a llançar-vos lluny de mi, tant a vosaltres com aquesta ciutat que jo us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares. 40 Caurà damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serà mai oblidat.”»