1 El Senyor digué a Jeremies:
—Baixa al palau del rei de Judà i comunica-li aquest missatge: 2 “Rei de Judà, que seus al tron de David, i també vosaltres, la seva cort i el seu poble, que entreu per aquestes portes, escolteu la paraula del Senyor. 3 Això diu el Senyor: Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni injurieu l’immigrant, l’orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat. 4 Si compliu tot això, els reis que seuen al tron de David entraran per les portes d’aquest palau muntats en carruatges i acompanyats de la seva cort i del seu poble. 5 Però si no feu cas de les meves paraules, aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor.”
6 Això diu el Senyor a la casa reial de Judà:
«Tot i que per a mi ets frondosa com els boscos de Galaad,
com les altures del Líban,
t’asseguro que et convertiré en un desert,
en un munt de ciutats deshabitades.
7 Designaré els qui et destruiran,
tant els homes com les seves eines,
perquè tallin els cedres millors
i els tirin al foc.»
8 Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: «Per què el Senyor ha tractat d’aquesta manera una ciutat tan gran?» 9 Llavors els respondran: «Perquè havien abandonat l’aliança del Senyor, el seu Déu: adoraven altres déus i els donaven culte.»
Dol pel rei Xal·lum
10 No ploreu el qui ja és mort,
no feu més dol per ell!
Ploreu més aviat pel qui se’n va,
pel qui mai més no tornarà a veure
la pàtria on va néixer.
11 Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d’aquesta ciutat i no hi tornarà mai més. 12 Morirà en el lloc on el van deportar, no veurà més aquesta terra.»
Contra el rei Joiaquim
13 «Ai del qui es construeix un palau violant la justícia,
del qui edifica grans sales violant el dret:
fa treballar de franc la seva gent,
no els paga el jornal que es guanyen!
14 Ell es diu: “Em faré un palau immens,
amb sales espaioses.
Que hi obrin finestrals,
que l’enteixinin amb cedre
i el pintin amb vermelló.”
15 »¿Et penses que ets rei
perquè rivalitzes en cedres?
El teu pare també menjava i bevia,
però tenia en compte el dret i la justícia,
i tot li anava bé.
16 Judicava a favor dels humils i dels pobres,
i tot anava bé.
Això vol dir conèixer-me!
Ho dic jo, el Senyor.
17 Però tu només tens ulls i cor
per al guany injust,
per a vessar sang innocent,
per a oprimir i atropellar.
18 »Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
»Per ell no entonaran complantes:
“Ai, germà! Ai, germana!”
Per ell no entonaran complantes:
“Ai, senyor! Ai, majestat!”
19 Serà enterrat com els ases,
arrossegat i llançat fora,
lluny dels portals de Jerusalem.»
La fi de Jerusalem
20 «Puja dalt al Líban i crida,
fes sentir la teva veu a Basan,
crida des d’Abarim:
“Han estat destrossats tots els teus amants!”
21 Quan vivies tranquil·la, jo et parlava,
i tu deies: “No vull escoltar.”
T’has portat així des de la jovenesa,
no has fet cas del que jo et deia.
22 Ara els teus pastors seran pasturats pel vent,
els teus amants hauran d’anar-se’n captius.
Llavors et caurà la cara de vergonya i confusió
per tot el mal que has fet.
23 Tu que habites al Líban,
que tens el niu en un cedre,
com gemegaràs quan et vinguin els dolors,
quan et cargolis com la partera!»
Contra el rei Jeconies
24 «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria. 25 Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus. 26 Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu. 27 Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28 »¿És tan menyspreable, aquest Jeconies?
¿És realment un atuell esmicolat,
una gerra que no vol ningú?
Per què van ser llançats ell i la seva família,
tirats a una terra que no coneixien?
29 Terra, terra, terra,
escolta la paraula del Senyor!
30 Això diu el Senyor:
Inscriviu aquest home com un estèril,
com un que ha fracassat en la vida,
perquè no ha estat capaç de donar un descendent
que s’assegués al tron de David
i governés encara a Judà.»