Contra Moab ^*

    ¹ Referent a Moab, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:
«Ai de Nebó, ^* que ha estat devastada!
Quiriataim ^* ha estat presa i humiliada,
humiliada i abatuda la ciutat inexpugnable.
    ² S’ha acabat la fama de Moab.
Han maquinat contra la ciutat d’Heixbon: ^*
“Anem, fem-la desaparèixer com a nació!”
I tu, Madmén, ^* acabaràs silenciosa: ^*
l’espasa no s’apartarà del teu darrere.
    ³ Se sent el clam d’Horonaim: ^*
quina devastació, quin desastre!
    ⁴ Moab ha estat destrossat: ^*
els seus crits se senten fins a Sóar. ^*
    5 La pujada de Luhit
fa pujar el sanglot dels plors, ^*
i a la baixada d’Horonaim
se sent el clam dolorós de la desfeta:
    ⁶ “Fugiu, salveu la vida,
viviu com els matolls ^* del desert!”
    ⁷ Et refiaves dels teus triomfs
i dels teus tresors,
però també tu seràs conquerida.
El déu Quemoix serà deportat
amb els seus sacerdots i dignataris. ^*
    8 El devastador entrarà a totes les ciutats,
no se n’escaparà cap ni una:
destruirà les valls i saquejarà l’altiplà,
tal com ha dit el Senyor.
    ⁹ Doneu ales a Moab
perquè fugi volant; ^*
les seves ciutats quedaran desolades,
no hi viurà ningú.
    ¹⁰ Maleït qui faci amb desgana
la tasca encomanada pel Senyor!
Maleït qui privi de sang la seva espasa!
    ¹¹ »Moab, des de jove havia viscut tranquil,
quiet com el vi sobre el solatge: ^*
no el passaven d’una gerra a l’altra,
mai no l’havien deportat.
Conservava el gust com el vi,
no perdia la seva aroma.
    ¹² »Però ara venen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor. ¹³ I Moab s’avergonyirà de Quemoix, tal com la gent d’Israel, que confiava en Betel, se’n va avergonyir. ^*
    14 »¿Com podeu dir:
“Nosaltres som forts, guerrers avesats a combatre”?
    ¹⁵ Moab serà devastat: l’enemic n’assaltarà les ciutats,
i aquells guerrers escollits baixaran a l’escorxador. ^*
Ho dic jo, el Rei:
“Senyor de l’univers” és el meu nom. ^*
    16 S’acosta la desfeta de Moab,
li arriba molt de pressa la ruïna.
    ¹⁷ Planyeu-lo, pobles veïns
i tots els qui el coneixeu!
Digueu: “Com s’ha trencat aquella vara poderosa,
aquell ceptre gloriós!” ^*
    18 Ciutat de Dibon, baixa del teu soli
i asseu-te assedegada;
el devastador de Moab t’ataca
i et destrossa les fortaleses.
    ¹⁹ Població d’Aroer,
munta guàrdia al camí,
pregunta als fugitius que s’escapen
que t’expliquin què ha passat.
    ²⁰ Ells diran:
“Moab ha estat humiliat i abatut!
Clameu i crideu auxili!
Anuncieu per l’Arnon ^* que Moab ha estat devastat!”
    ²¹ »Es compleix la sentència del Senyor contra l’altiplà: ^* contra les ciutats d’Holon, Jahas i Mefàat, ²² contra Dibon, Nebó i Betdiblataim, ²³ contra Quiriataim, Betgàmul i Betmeon, ²⁴ contra Queriot, Bosrà i totes les altres ciutats de Moab, tant les de lluny com les de prop. ^*
    25 »Moab és un toro amb les banyes tallades,
un home amb els braços trencats. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁶ »Embriagueu Moab: ^* que es rebolqui en el seu vòmit i tothom es burli d’ell, perquè presumia contra el Senyor. ^{* 27} ¿No t’havies burlat d’Israel? ¿No en parlaves movent el cap, ^* com qui ha atrapat un lladre? ^*
    28 »Habitants de Moab, abandoneu les ciutats,
aneu a viure a les roques;
feu-vos nius, com els coloms,
a la boca dels avencs.
    ²⁹ Tots coneixem l’orgull de Moab,
la seva arrogància sense mida:
és superb, insolent i altiu de cor. ^*
    30 Conec la seva insolència,
és insostenible el que diuen i el que fan.
Ho dic jo, el Senyor.
    ³¹ Ara, doncs, em lamento per Moab,
m’exclamo per tot aquell poble;
tothom gemega ^* per la gent de Quirheres. ^*
    32 Més que per Jazer,
ploro per tu, vinya de Sibmà.
Els teus sarments arribaven al Mar Mort,
arribaven fins al mar ^* de Jazer. ^*
Però el devastador s’ha llançat
sobre els teus fruits, sobre la teva verema.
    ³³ S’han allunyat dels fruiterars i dels camps de Moab
la joia i les festes;
no deixaré entrar vi en els cups,
no trepitjaran el raïm tot cantant, ^*
el seu cant no serà el de trepitjar raïm.
    ³⁴ Els crits d’Heixbon arriben fins a Elalé i Jahas;
els de Sóar, fins a Horonaim i Eglat-Xelixià.
Fins a les aigües de Nimrim la terra ha quedat desolada. ^*
    35 »Faré que s’acabin a Moab els qui pugen als recintes sagrats i hi cremen ofrenes als seus déus. Ho dic jo, el Senyor.
    ³⁶ »Ara, doncs, per Moab em surt del cor un so planyívol com el d’una flauta, un so planyívol per la gent de Quirheres: ^* han perdut el fruit del seu treball. ³⁷ Tots es rapen els cabells i s’afaiten la barba, es fan incisions a les mans i es vesteixen de dol. ^{* 38} Dels terrats de les cases i dels carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra que ningú no vol. ^* Ho dic jo, el Senyor.
    ³⁹ »Com ha estat destrossat! Planyeu-lo! Moab gira l’esquena de vergonya. És la riota i l’horror de tots els qui l’envolten. ^*
    40 »Això diu el Senyor:
Algú vola com una àguila
i estén les ales sobre Moab. ^*
    41 Les ciutats són preses,
les places fortes, conquerides:
aquell dia els valents de Moab encongiran el cor
com la dona quan infanta. ^*
    42 Moab deixarà de ser un poble,
perquè presumia contra el Senyor. ^*
    43 El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt, habitants de Moab.
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁴⁴ Qui fugi del pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s’enredarà a les malles del filat. ^*
Tot això faré caure sobre Moab
l’any que passaré comptes amb ell. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁴⁵ Els fugitius, sense forces,
s’aturaran a recer d’Heixbon,
però llavors en sortirà un foc,
una flama de les files de Sehon
que consumirà els polsos de Moab, ^*
el crani ^* del poble tumultuós.
    ⁴⁶ Ai de tu, Moab!
Estàs perdut, poble del déu Quemoix:
s’emporten captius els teus fills
i captives les teves filles. ^*
    47 Però a la fi dels temps jo renovaré la vida de Moab. ^*
Ho dic jo, el Senyor.»
Fins aquí la sentència contra Moab. ^*