Contra Ammon ^*

    ¹ Referent als ammonites, això diu el Senyor:
«Per ventura Israel no té fills
que puguin posseir la terra de Gad? ^*
Com és, doncs, que el déu Milcom ^* se n’ha apoderat
i el seu poble n’habita les ciutats?
    ² Per això venen dies
que faré ressonar el crit de guerra a Rabà dels ammonites. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
Es tornarà un tossal desolat,
i seran incendiats els pobles del voltant:
llavors Israel prendrà possessió de la seva heretat.
Ho he dit jo, el Senyor.
    ³ Planyeu-vos, gent d’Heixbon,
perquè Ai ^* ha estat devastada;
crideu, rodalia de Rabà,
vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,
aneu errants per les tanques dels camps, ^*
perquè el déu Milcom serà deportat
amb els seus sacerdots i dignataris. ^*
    4 Gent rebel, per què et glories de les fondalades
i dius que la teva vall és fèrtil? ^*
Tu et refies dels teus tresors
i afirmes: “Qui m’atacarà?” ^*
    5 Doncs jo faré caure el pànic damunt teu
i t’envoltarà pertot arreu:
us dispersareu cadascú pel seu costat
i no hi haurà qui aplegui els esgarriats. ^*
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.
    ⁶ Però finalment renovaré la vida dels ammonites. ^*
Ho dic jo, el Senyor.» ^*

Contra Edom ^*

    ⁷ Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers:
«Ja no hi ha savis a Teman? ^*
No hi queden consellers?
Han perdut la saviesa? ^*
    8 Fugiu, habitants de Dedan, ^*
retireu-vos a viure a les coves!
Jo envio una calamitat al poble d’Esaú; ^*
ara haurà de donar comptes.
    ⁹ Us arriben els veremadors,
que no deixaran ni un gotim;
de nit us arriben lladres,
que saquejaran al seu gust. ^*
    10 Jo mateix despullo Esaú, ^*
descobreixo els seus cataus:
no es podrà pas amagar. ^*
Tot el seu poble és devastat:
els fills, els germans
i els veïns ja no hi són.
    ¹¹ Abandona els teus orfes: ja els pujaré jo;
i que les teves viudes confiïn en mi! ^*
    12 »Perquè això diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l’han beguda. ^* ¿I tu te n’havies de lliurar? No te’n lliuraràs pas: ^* ben cert que la beuràs! ^{* 13} Ho juro per mi mateix: Bosrà ^* serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; ^* totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.»
    ¹⁴ He sentit aquest missatge del Senyor,
i un enviat el porta a les nacions:
«Reuniu-vos, veniu i ataqueu-lo,
sortiu a combatre’l! ^*
    15 Jo et faré el més petit dels pobles,
mereixedor del més gran menyspreu.
    ¹⁶ T’has enganyat creient que et feies témer,
t’has tornat altiu,
perquè vius a les escletxes de la roca,
aferrat al cim dels turons;
però, ni que hi posis el niu com l’àguila,
d’allà i tot et faré caure. ^*
Ho dic jo, el Senyor.»
    ¹⁷ Edom serà motiu d’estupor: tothom qui hi passarà, quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta. ^{* 18} Serà com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà. ^*
    19 «Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordà cap als pasturatges d’Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant que m’he escollit. ^*
Qui és com jo? Qui em pot cridar a judici? ^*
Hi ha cap rei ^* que em pugui plantar cara?
    ²⁰ Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres contra Edom,
les intencions que porta
contra els habitants de Teman:
els arrossegaran, certament, com petits del ramat;
ben cert, ho veurà amb horror la seva cleda.
    ²¹ Els crits de la seva caiguda fan tremolar la terra,
des del Mar Roig senten els seus crits d’auxili. ^*
    22 Algú vola com una àguila
i estén les ales sobre Bosrà.
Aquell dia els valents d’Edom encongiran el cor
com la dona quan infanta.» ^*

Contra Damasc

    ²³ Referent a Damasc:
«Hamat i Arpad estan consternades, ^*
estan inquietes perquè senten males noves,
com la mar quan s’encrespa i no es calma. ^*
    24 Damasc, acovardida, es gira i fuig,
el pànic l’ha atrapada,
li venen angoixa i dolors com a la dona quan infanta.
    ²⁵ Per què no ^* han evacuat la ciutat famosa,
que em donava tant de goig?
    ²⁶ »Per això, ^* aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. ^* Ho dic jo, el Senyor de l’univers. ²⁷ Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.» ^*

Contra les tribus àrabs ^*

    ²⁸ Referent a Quedar i als reialmes d’Hassor, ^* vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor:
«Assalteu Quedar,
devasteu els nòmades d’orient! ^*
    29 Preneu-los tendes i ramats,
envelats i tot el bagatge;
endueu-vos els seus camells,
llanceu contra ells aquest crit: “Terror de tot arreu!” ^*
    30 Fugiu, disperseu-vos, habitants d’Hassor,
aneu a viure en coves.
Ho dic jo, el Senyor.
Nabucodonosor, rei de Babilònia, ^*
ha pres una decisió contra vosaltres:
ara ve amb males intencions. ^*
    31 Ataqueu aquest poble tranquil,
que viu confiat,
sense forrellats ni portes,
allunyat de tothom. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ³² Hi haurà camells per botí
i grans ramats per saquejar;
dispersaré als quatre vents
aquesta gent de polsos afaitats. ^*
D’arreu on transiten els faré venir desgràcies.
Ho dic jo, el Senyor.
    ³³ Hassor serà un cau de xacals,
una desolació perpètua:
ningú més no hi viurà
ni s’hi refugiarà.» ^*

Contra Elam ^*

    ³⁴ Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a Elam. ^* Era a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà. ^*
    35 Això diu el Senyor de l’univers:
«Trencaré l’arc d’Elam,
el bo i millor del seu poder. ^*
    36 Faré que s’abatin sobre Elam els quatre vents, ^*
des dels quatre extrems del cel,
i dispersaré els elamites
pels quatre costats de la terra:
no hi haurà nació on no arribin.
    ³⁷ Amb l’amenaça dels enemics, dels qui busquen de matar-los,
escamparé el pànic a Elam.
Els faré caure al damunt un gran desastre:
l’ardor del meu enuig.
Ho dic jo, el Senyor.
Els enviaré l’espasa, i els perseguirà
fins que els hauré exterminat. ^*
    38 Posaré el meu tron a Elam
i en faré desaparèixer reis i governants.
Ho dic jo, el Senyor.
    ³⁹ Però a la fi dels temps jo renovaré la vida d’Elam. ^*
Ho dic jo, el Senyor.»