¹ Això diu el Senyor:
Aixecaré contra Babilònia,
contra els qui habiten al cor mateix de l’enemic, ^*
un vent devastador. ^*
    2 Enviaré estrangers per ventar ^* Babilònia ^*
i deixar neta aquella terra:
li cauran al damunt de tot arreu
el dia del desastre.
    ³ »Que l’arquer dispari contra l’arquer
i no es quedi arronsat ^* dins la cuirassa.
No planyeu els seus joves guerrers,
extermineu tot l’exèrcit.
    ⁴ Hi haurà víctimes que cauran en el país dels caldeus,
a les seves places n’hi haurà que sucumbiran traspassats. ^*
    5 Israel i Judà no són pas vidus del seu Déu,
del Senyor de l’univers. ^*
I és que aquell país ^* era ple d’ofenses
contra el Sant d’Israel.»
    ⁶ Fugiu de Babilònia, salveu la vida,
no sucumbiu per culpa d’ella! ^*
Perquè ara ve el temps que el Senyor demanarà comptes:
li donarà la paga que es mereix. ^*
    7 Babilònia era una copa d’or en mans del Senyor
i embriagava tota la terra.
Les nacions bevien del seu vi
fins al punt que perdien el seny. ^*
    8 Però de cop ha caigut i s’ha esmicolat.
Planyeu-vos per ella! ^*
Porteu bàlsam per a les seves ferides:
potser es curarà. ^*
    9 Hem volgut posar remei a Babilònia, però no en té.
Abandoneu-la, tornem al nostre país,
perquè la seva condemna arriba fins al cel,
s’aixeca fins als núvols.
    ¹⁰ El Senyor ha sentenciat a favor nostre.
Anem a Sió a proclamar
tot el que ha fet el Senyor, el nostre Déu. ^*
    11 El Senyor ha inspirat els reis de Mèdia, perquè té planejat de destruir Babilònia. ^* És que el Senyor demana comptes per la destrucció del seu temple. ^*
«Aguseu les fletxes, ompliu-ne els buiracs. ^*
    12 Arboreu l’estendard contra els murs de Babilònia, ^*
estrenyeu el setge, poseu sentinelles contra ella, ^*
pareu emboscades.
El Senyor ho ha planejat i compleix el que té dit
contra els habitants de Babilònia.
    ¹³ Babilònia, que vius vora un gran riu, ^*
plena de tresors:
ets com un teixit que arriba al final,
a punt que en tallin l’ordit. ^*
    14 T’ho juro per mi mateix,
jo, el Senyor de l’univers:
T’ompliré d’una munió d’homes, nombrosos com llagostes, ^*
i cantaran sobre teu com qui trepitja raïm.» ^*
    15 El Senyor ha fet la terra amb el seu poder,
amb la seva saviesa sosté els continents;
ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
    ¹⁶ Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua dalt al cel;
fa pujar els núvols des de l’extrem de la terra,
amb els llamps desferma la pluja,
fa sortir els vents dels seus amagatalls. ^*
    17 A tots els manca senderi:
els argenters s’avergonyiran dels seus ídols,
perquè allò que han fos és mentida, no té alè;
    ¹⁸ són coses absurdes, un autèntic engany.
Desapareixeran quan el Senyor demanarà comptes.
    ¹⁹ Ell és la possessió del poble de Jacob, no s’assembla a aquests ídols:
és el creador de tot,
la part destinada a la seva heretat. ^*
El seu nom és «Senyor de l’univers». ^*
    20 «Tu, Babilònia, ^* eres la meva maça,
eres la meva arma:
amb tu esclafava nacions i destruïa reialmes; ^*
    21 esclafava cavalls i cavallers,
els carros de guerra i les seves dotacions;
    ²² amb tu esclafava homes i dones,
vells i criatures, noies i nois; ^*
    23 esclafava pastors i ramats,
llauradors i jovades;
amb tu esclafava governadors i prefectes. ^*
    24 »Però ara faré pagar a Babilònia
i als habitants de Caldea
tot el mal que han fet a Sió
i que vosaltres heu vist.
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁵ Vinc contra tu,
muntanya destructora que destruïes tota la terra;
aixeco la mà contra tu ^*
i rodolaràs penyes avall: ^*
seràs una muntanya cremada.
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁶ No trauran de tu cap pedra angular
ni cap pedra de fonament:
quedaràs eternament assolada.
Ho dic jo, el Senyor.
    ²⁷ Arboreu un estendard en el país,
convoqueu les nacions a toc de corn, ^*
mobilitzeu-les contra Babilònia:
crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz, ^*
designeu un cabdill contra ella,
envieu cavalls com llagostes eriçades.
    ²⁸ Mobilitzeu nacions que l’ataquin:
els reis de Mèdia,
amb els seus governadors i prefectes,
i tot el territori del seu domini.
    ²⁹ La terra tremola i dansa
quan es compleixen els plans del Senyor contra Babilònia:
convertir aquell país
en una solitud deshabitada. ^*
    30 Els més valents dels babilonis han parat de combatre,
s’estan dins les fortaleses;
els falla el valor, s’han tornat com donetes. ^*
Els forrellats s’han trencat, les cases estan incendiades.
    ³¹ Un correu corre rere l’altre,
un missatger rere l’altre missatger,
per anunciar al rei de Babilònia
que tota la ciutat ha estat presa.
    ³² Els guals són ocupats,
han incendiat els aiguamolls,
els guerrers estan morts de por.
    ³³ Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:
la ciutat de Babilònia és com una era al temps del batre; ^*
dintre de poc li arribarà la collita.» ^*

Israel

    ³⁴ M’ha devorat, m’ha trasbalsat
Nabucodonosor, rei de Babilònia;
m’ha deixat com un plat buit,
m’ha engolit com un drac:
s’ha omplert el ventre del bo i millor que jo tenia,
i després m’ha vomitat.
    ³⁵ La gent de Sió s’exclama:
«Que la meva carn trepitjada
caigui sobre Babilònia!»
Jerusalem s’exclama:
«Que la meva sang vessada
caigui sobre els habitants de Caldea!»
    ³⁶ El Senyor respon:
«Jo pledejaré a favor teu
i et faré justícia; ^*
eixugaré el seu riu
i estroncaré les seves fonts. ^*
    37 Babilònia serà un munt de runa,
un cau de xacals,
un motiu d’estupor i de riota,
un indret sense habitants. ^*

Babilònia

    ³⁸ »De moment, rugeixen com lleons,
xisclen com cadells de lleona.
    ³⁹ Jo els preparo un festí per satisfer-los la passió, ^*
els embriagaré fins que arribin a l’eufòria, ^*
i després dormiran un son etern:
no se’n despertaran. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁴⁰ Els faré baixar com anyells a l’escorxador,
igual que els moltons i els bocs. ^*

Elegia per Babilònia

    ⁴¹ »Com ha estat presa i conquerida
Xeixac, ^* orgull de tota la terra!
Com ha quedat desolada
Babilònia enmig de les nacions!
    ⁴² Les onades tumultuoses de la mar
han arribat a Babilònia i l’han coberta.
    ⁴³ Les seves ciutats han quedat desolades,
ara són una terra eixuta i estepària,
una terra que no habitarà ningú,
que cap home no travessarà. ^*
    44 Passaré comptes amb el déu Bel ^* a Babilònia,
li faré vomitar el que ha engolit. ^*
No hi afluiran les nacions per adorar-lo.
»Les muralles de Babilònia s’han esfondrat.
    ⁴⁵ Fuig-ne, poble meu, salveu la vida,
que no us toqui l’ardor del meu enuig. ^*
    46 »No us desanimeu, no temeu pels rumors que corren pel país: que hi haurà violència, o que un governant en traurà un altre. Penseu que, any rere any, els rumors augmentaran. ^*
    47 »Ara, doncs, venen dies
que jo passaré comptes amb els ídols de Babilònia.
Tot el seu país en quedarà avergonyit:
les víctimes cauran enmig de la ciutat. ^*
    48 El cel i la terra, i tot el que s’hi mou,
cridaran de goig pel que passarà a Babilònia, ^*
quan del nord li arribaran devastadors. ^*
Ho dic jo, el Senyor.»

El profeta

    ⁴⁹ A Babilònia, també hi podrien caure
víctimes d’entre la gent d’Israel,
com hi cauran víctimes
provinents de tota la terra. ^*
    50 Però si fins ara us ha respectat l’espasa,
aneu-vos-en, no us hi quedeu!
Quan sigueu lluny, recordeu-vos del Senyor,
porteu Jerusalem en els vostres cors. ^*

El poble de Déu

    ⁵¹ Quina ignomínia quan sentíem els ultratges!
La vergonya ens cobria el rostre,
quan uns estrangers van penetrar
al lloc més sant del temple del Senyor. ^*

El Senyor

    ⁵² «Ara, doncs, venen dies
que jo passaré comptes amb els ídols de Babilònia:
per tot el país gemegaran les víctimes. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ⁵³ Ni que Babilònia pugés fins al cel
i posés la fortalesa a les altures, ^*
jo hi faria arribar els seus qui l’han de devastar.
Ho dic jo, el Senyor.»

El profeta

    ⁵⁴ Crits d’auxili a Babilònia!
Desastre immens al país dels caldeus!
    ⁵⁵ El Senyor devasta Babilònia
i farà callar aquella cridòria
que bramula com les onades de la mar ^*
i ressona com un tro. ^*
    56 El devastador ataca Babilònia,
agafa els seus guerrers,
són trencats els seus arcs.
Perquè el Senyor, el Déu que fa justícia,
els dona el que es mereixen. ^*
    57 «Embriagaré els seus nobles i els seus savis, els seus governants, prefectes i guerrers: dormiran un son etern i no se’n despertaran. ^* Ho dic jo, el Rei. “Senyor de l’univers” és el meu nom. ^*
    58 »Això diu el Senyor de l’univers:
Les muralles de Babilònia, l’espaiosa, seran arrasades; ^*
els seus portals, tan alts, seran incendiats.
Els pobles han treballat per no res,
les nacions s’han fatigat
per una obra que ha acabat al foc.» ^*

El missatge llançat a l’Eufrates

    ⁵⁹ Missatge que el profeta Jeremies va confiar a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, ^* que, com a cap d’allotjament, va anar a Babilònia acompanyant Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat. ^*
    60 Jeremies va escriure en un rotlle ^* totes les desgràcies que caurien sobre Babilònia, totes les profecies escrites fins aquí. ⁶¹ Després digué a Seraià:
—Quan seràs a Babilònia llegeix en veu alta totes aquestes profecies ⁶² i digues: “Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna.” ^{* 63} Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates ⁶⁴ tot dient: “Així s’enfonsarà Babilònia i no se n’aixecarà: sofrirà la dissort que jo faré caure damunt d’ella.” ^*
Fins aquí les paraules de Jeremies. ^*