Apèndix (52)

Sedecies, últim rei de Judà
(2Cr 36,11-12)

    ¹ Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. ² Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. ^{* 3} El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència. ^*

Revolta de Sedecies ^*
(Jr 39,1-7)

³
Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia. ⁴ L’any novè del regnat de Sedecies, ^* el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem. Van acampar enfront de la ciutat i l’envoltaren d’un mur de setge. ⁵ Jerusalem estigué assetjada fins a l’any onze de Sedecies. ⁶ El dia nou del mes quart, ^* quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar, ⁷ els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra, de nit, van fugir. ^* Fugiren de la ciutat durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat, i se’n van anar pel camí de l’Arabà. ⁸ Però les tropes caldees van perseguir el rei i van agafar Sedecies a l’Arabà de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l’havien abandonat. ⁹ Van fer presoner el rei i el conduïren a Riblà, al país d’Hamat, davant el rei de Babilònia, que li donà la sentència. ¹⁰ A Riblà mateix, el rei de Babilònia, en presència de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judà. ¹¹ A Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia; i el van tenir pres a la caserna de la guàrdia, on va morir. ^*

Incendi de Jerusalem. Segona deportació ^*

    ¹² El mes cinquè, el dia deu del mes, ^* que corresponia a l’any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, ^* Nebuzaradan, cap de la guàrdia i home de confiança ^* del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem ¹³ i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. ^{* 14} Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem. ¹⁵ Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven. ¹⁶ Nebuzaradan, cap de la guàrdia, només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps.
    ¹⁷ Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l’anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se’n van endur tot el bronze a Babilònia. ¹⁸ També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les calderetes d’aspersió, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte. ¹⁹ El cap de la guàrdia va prendre les safates, els encensers, les calderetes d’aspersió, les olles, els canelobres, les cassoletes i les tasses, tot el que era d’or i tot el que era de plata. ²⁰ Les dues columnes, l’anomenat «Mar», els dotze vedells de bronze que el sostenien i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable. ²¹ Les columnes feien cada una divuit colzades d’alt, ^* dotze de perímetre i quatre dits de gruix. Eren buides. ²² Tenien un capitell de bronze d’una alçada de cinc colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració amb magranes. ²³ Les magranes de cada capitell eren noranta-sis, i totes sobresortien; en total, les que hi havia al voltant de la xarxa eren cent. ^*
    24 El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, ^* el segon sacerdot Sefanià ^* i els tres guardians del cancell. ²⁵ També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, set consellers del rei que s’havien quedat a Jerusalem, l’oficial de l’exèrcit encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble ^* que s’havien quedat a la ciutat. ²⁶ Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà. ²⁷ El rei de Babilònia els feu matar a Riblà, al país d’Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà, lluny de la seva terra. ^*
    28 La gent de Judà que Nabucodonosor va deportar foren 3.023 l’any setè del seu regnat, ^{* 29} i 832 ^* de Jerusalem, l’any divuit. ^{* 30} Nebuzaradan, cap de la guàrdia, en va deportar 745 de Judà l’any vint-i-tres ^* del regnat de Nabucodonosor. El total dels deportats va ser de 4.600.

Jeconies és rehabilitat

    ³¹ Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, ^* rei de Judà, el dia vint-i-cinc del mes dotzè, ^* Evil-Merodac, ^* rei de Babilònia, l’any mateix que començà a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, i el va treure de la presó. ³² Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia. ^{* 33} Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei. ³⁴ El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida fins al dia que Jeconies va morir.