Vocació del profeta (1,1-3,21)
Visió de la glòria del Senyor
1-3 L’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes quart, el Senyor va comunicar la seva paraula al sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, quan tenia trenta anys. Ezequiel es trobava al país de Babilònia, entre els deportats, a la riba del riu Quebar. Allà la mà del Senyor es va apoderar d’ell. El cel s’obrí i va tenir visions divines.
4 Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. 5 Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana. 6 Cada un tenia quatre cares i quatre ales. 7 Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. 8 A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats. 9 Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant. 10 Les seves cares tenien, la del davant, aspecte d’home; la del costat dret, aspecte de lleó; la del costat esquerre, aspecte de toro, i la del darrere, aspecte d’àguila. 11 Així eren les seves cares. Les seves ales estaven esteses cap dalt: dues es tocaven l’una amb l’altra, i dues els cobrien el cos. 12 Cada un avançava de dret endavant: avançaven, sense girar-se, cap on l’esperit els empenyia. 13 L’aspecte dels vivents s’assemblava al de brases ardents, eren com torxes cremant. El foc corria fulgurant entre ells, i del foc en sortien llampecs. 14 Els vivents anaven i venien com un llamp.
15 Mirant aquells vivents, vaig veure a terra, a prop d’ells, quatre rodes, una per cada un dels costats. 16 Les rodes, en totes i cada una de les seves parts, brillaven com el topazi. Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. 17 Així les rodes podien avançar en les quatre direccions sense haver de girar. 18 L’alçària dels seus cèrcols feia basarda. Les quatre rodes eren plenes d’ulls de dalt a baix. 19 Quan els vivents avançaven, les rodes també avançaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. 20 Anaven on els empenyia l’esperit, anaven sota el seu impuls: les rodes s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes. 21 Quan ells avançaven, elles també avançaven; quan els vivents s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan ells s’enlairaven de terra, elles també s’enlairaven. Anaven on els empenyia l’esperit.
22 Per sobre dels vivents hi havia una mena de volta, estesa damunt els seus caps, semblant a un cristall d’esclat esglaiador. 23 Per sota aquesta volta hi havia els vivents: cada un tenia dues ales, desplegades d’un cap a l’altre, i amb les altres dues ales es cobria el cos. 24 Mentre els vivents avançaven, vaig sentir la remor de les seves ales: era com el bramul de grans onades, com la veu del Totpoderós; un clam eixordador com la cridòria d’un exèrcit. Quan s’aturaven, plegaven les ales.
25 Se sentí encara un crit des de la volta que era damunt els seus caps. 26 Sobre la volta, blava com de safir, que tenien damunt els caps, hi havia com un tron, on seia una figura amb aspecte d’home. 27 El vaig veure, de mig cos en amunt, semblant al metall incandescent, com si un foc l’envoltés, i, de mig cos en avall, com un foc nimbat de resplendor. 28 El seu esclat era semblant al de l’arc que s’obre en els núvols en dia de pluja. Era com el reflex de la presència gloriosa del Senyor.
Quan ho vaig veure, em vaig prosternar amb el front a terra i vaig sentir una veu que parlava.