Una altra visió de la glòria del Senyor ^*

    ¹ Llavors vaig veure aparèixer una figura semblant a la d’un tron. La vaig veure sobre la volta, blava com safir, que els querubins tenien damunt el cap. ^*
    2 Algú digué a l’home vestit de lli:
—Fica’t per entremig de la carrossa ^* sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat. ^*
I vaig veure que l’home hi entrava. ³ Els querubins eren a la dreta del santuari i el núvol omplia l’atri interior. ⁴ La presència gloriosa del Senyor es va elevar de sobre el querubí i s’avançà fins al llindar del santuari. El núvol omplí el santuari, i l’esclat de la glòria del Senyor es va estendre per tot l’atri. ^{* 5} La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com la veu del Totpoderós quan parla. ^*
    6 Així que l’home vestit de lli rebé l’ordre de prendre foc d’entremig de la carrossa, d’enmig dels querubins, vingué i es va quedar dret al costat de la roda. ⁷ El querubí va allargar la mà cap al foc d’entremig dels querubins, en prengué i el va posar a les mans del qui anava vestit de lli. Ell el va agafar i va sortir.
    ⁸ Llavors es va veure ^* que sota les ales dels querubins hi havia una forma de mà humana. ⁹ Mentre mirava, vaig veure quatre rodes a prop dels querubins, una roda vora cada querubí. Les rodes brillaven com una pedra de topazi. ¹⁰ Totes quatre eren iguals. Cada roda en duia una altra d’entrecreuada. ¹¹ Quan avançaven, ho podien fer en totes quatre direccions, però sense girar-se: cap a l’indret on es dirigia la part de davant, avançaven també les rodes de darrere, sense girar-se. ¹² El cos de tots quatre querubins, l’esquena, les mans, les ales i les rodes, eren plens d’ulls tot a l’entorn. ^{* 13} I vaig sentir que donaven a les rodes el nom de «carrossa». ^{* 14} Cada un dels querubins tenia quatre cares: la cara del primer era de querubí; la del segon era una cara d’home; el tercer tenia cara de lleó, i el quart, d’àguila. ¹⁵ Els querubins es van enlairar: eren els vivents que jo havia vist al riu Quebar. ¹⁶ Quan avançaven els querubins, també avançaven les rodes, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se de terra, les rodes no se separaven d’ells. ¹⁷ Quan s’aturaven, les rodes també s’aturaven, i quan s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels vivents animava també les rodes.
    ¹⁸ Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. ^{* 19} Els querubins van desplegar les ales, s’enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S’aturaren a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt d’ells. ^{* 20} Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins. ²¹ Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. ²² L’aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.