Plans inútils dels prohoms d’Israel
1 L’Esperit em va aixecar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant. A l’entrada de la porta hi havia vint-i-cinc homes; entre ells vaig veure-hi Jaazanià, fill d’Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, caps del poble.
2 L’Esperit em digué:
—Fill d’home, aquests són els qui forgen plans inútils i donen mal consell en aquesta ciutat. 3 Són els qui diuen: “¿No estem a punt de construir noves cases? La ciutat és l’olla i nosaltres som la carn!” 4 Per tant, profetitza en nom meu contra ells, profetitza, fill d’home!
5 Aleshores l’Esperit del Senyor va entrar dintre meu i m’envià a dir: «Això us anuncia el Senyor: Aquestes són les vostres intencions, gent d’Israel. Conec els vostres pensaments. 6 Heu acumulat les víctimes en aquesta ciutat i heu omplert de morts els seus carrers. 7 Per tant, això us anuncia el Senyor Déu: La ciutat és l’olla, però la carn són els morts que heu estès enmig d’ella; per això jo us n’expulsaré. 8 ¿Teniu por de l’espasa? Doncs jo la faré venir contra vosaltres. Ho dic jo, el Senyor Déu. 9 Us faré sortir de la ciutat, us posaré en mans d’uns estrangers i executaré les meves sentències contra vosaltres. 10 Caureu per l’espasa, us jutjaré dins el mateix territori d’Israel, i llavors sabreu que jo soc el Senyor. 11 La ciutat no serà cap olla per a vosaltres; però, en canvi, vosaltres sereu carn dins d’ella: us jutjaré dins el mateix territori d’Israel. 12 Aleshores sabreu que jo soc el Senyor, ja que no heu seguit els meus preceptes ni heu observat els meus decrets, sinó que us heu comportat segons els costums de les nacions que us envolten.»
13 Mentre jo feia aquesta profecia va morir Pelatiahu, fill de Benaià. Jo vaig prosternar-me amb el front a terra i vaig clamar amb totes les forces:
—Ah, Senyor Déu! ¿Vols aniquilar la resta d’Israel?
Promesa de renovació del poble
14 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
15 —Fill d’home, els habitants de Jerusalem diuen als teus germans, als teus parents i a tot el poble d’Israel: “Vosaltres viviu lluny del Senyor; ens toca a nosaltres de posseir aquest país.” 16 Per tant, digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: És veritat que jo els he allunyat entre les nacions, els he dispersat pels països; però en els països on resideixen, soc per a ells com un santuari.”
17 »Per això digues: “Això us anuncia el Senyor Déu: Us aplegaré d’entre els pobles, us reuniré dels països on heu estat dispersats i us donaré la terra d’Israel. 18 Ells hi entraran i en faran fora tots els ídols detestables i abominables. 19 Jo els donaré un sol cor i els infondré un esperit nou; trauré d’ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, 20 perquè segueixin els meus preceptes, guardin els meus decrets i els posin en pràctica. Llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu. 21 Però si el seu cor va darrere els ídols detestables i abominables, els faré pagar la seva conducta. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
La glòria del Senyor es retira de Jerusalem
22 Llavors els querubins van desplegar les ales, i les rodes s’alçaren amb ells. La presència gloriosa del Déu d’Israel anava damunt seu. 23 La glòria del Senyor va pujar de dintre la ciutat i s’aturà a la muntanya que hi ha a l’orient. 24 L’Esperit em va aixecar i em dugué a Caldea, on eren els deportats. M’hi dugué en visió l’Esperit de Déu. Després aquella visió s’esvaí. 25 Allí vaig parlar als deportats de tot allò que el Senyor m’havia revelat.