Idolatria constant d’Israel
1 L’any setè de la deportació del rei Jeconies, el dia deu del mes cinquè, vingueren alguns dels ancians d’Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu. 2 Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
3 —Fill d’home, respon als ancians d’Israel: “Això us diu el Senyor Déu: ¿Heu vingut per consultar-me? Doncs bé, jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar per vosaltres.” 4 ¿Vols ser el seu jutge, fill d’home, vols ser-ne el jutge? Fes-los conèixer les abominacions dels seus pares. 5 Digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer conèixer a ells en el país d’Egipte. El meu jurament va ser aquest: Jo soc el Senyor, el vostre Déu. 6 Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d’Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. 7 I els vaig donar aquesta ordre: Que cadascú rebutgi els ídols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els ídols repugnants d’Egipte. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
8 »Però ells es van rebel·lar contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduïen ni abandonà els ídols repugnants d’Egipte. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació a Egipte mateix, i calmar així el meu enuig. 9 Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; així em vaig fer conèixer a ells fent-los sortir del país d’Egipte davant els estrangers. 10 Els vaig fer sortir d’Egipte i els vaig menar al desert. 11 Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer conèixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix. 12 També els vaig donar els meus dies de repòs, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells, perquè se sàpiga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. 13 Però el poble d’Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. 14 Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 15-16 I, encara veient això, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de repòs, perquè els seus ídols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al país que els havia donat, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. 17 Però em vaig desdir d’exterminar-los, no els vaig fer desaparèixer al desert.
18 »Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els ídols repugnants. 19 Jo soc el Senyor, el vostre Déu. Seguiu els meus preceptes, observeu els meus decrets i poseu-los en pràctica. 20 Santifiqueu els meus dies de repòs, perquè siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se sàpiga que jo, el Senyor, soc el vostre Déu. 21 Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig. 22 Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 23 També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels països, 24 perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares. 25 ¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida? 26 ¿Soc jo qui va portar-los a cometre la profanació d’oferir-me en sacrifici els seus primogènits? ¿Els vaig horroritzar, perquè així sabessin que jo soc el Senyor?”
27 »Ara, doncs, fill d’home, parla encara al poble d’Israel i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. 28 Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; però pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d’olor agradable i vessaven les seves libacions. 29 Jo els vaig preguntar: ‘No són ben reconsagrats aquests turons on aneu?’ I n’han dit turons sagrats per sempre més.”
30 »Per tant, digues al poble d’Israel: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostituïu amb ídols detestables 31 i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres ídols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d’Israel? Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar.
32 »Vosaltres dieu: ‘Volem ser com els estrangers, com la gent dels altres països que adoren la fusta i la pedra.’ Doncs bé, això que us heu ficat al cap no es realitzarà mai de la vida. 33 Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que regnaré sobre vosaltres amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant.
34 »Amb mà forta i amb braç poderós, amb indignació desbordant, us faré sortir d’enmig dels pobles estrangers, us reuniré dels països on esteu dispersats, 35 us conduiré a un desert lluny dels altres pobles i allí tindrem un judici cara a cara; 36 tindré amb vosaltres un judici tal com el vaig tenir amb els vostres pares al desert d’Egipte. Ho dic jo, el Senyor Déu. 37 Com un pastor us faré passar sota la vara i us faré entrar al compromís de l’aliança. 38 Separaré de vosaltres els rebels que s’han revoltat contra mi; els faré sortir del país on habiten, però no entraran a la terra d’Israel. Llavors sabreu que jo soc el Senyor.
39 »Poble d’Israel, això diu el Senyor Déu: Aneu, si voleu, i adoreu cada un els vostres ídols repugnants. Però després no m’heu de desobeir més; guardeu-vos de profanar el meu sant nom amb les vostres ofrenes i els vostres ídols repugnants. 40 Tan sols a la meva muntanya santa, a la muntanya alta d’Israel, m’adorarà tot el poble d’Israel, instal·lat tot ell al país. Ho dic jo, el Senyor Déu. Allí em complaureu, allí acceptaré l’ofrena de les parts que em són reservades, les vostres primícies i tot allò que em consagreu. 41 Quan us faré sortir d’enmig dels altres pobles i us aplegaré dels països on esteu dispersats, em complauré en vosaltres com un perfum agradable i manifestaré en vosaltres la meva santedat davant les altres nacions. 42 Llavors, quan us faré entrar a la terra d’Israel, al país que vaig jurar als vostres pares, sabreu que jo soc el Senyor. 43 Allí, quan recordareu la vostra conducta passada i totes les accions amb què havíeu quedat impurs, sentireu fàstic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que havíeu comès. 44 Poble d’Israel, quan us tractaré mirant l’honor del meu nom, i no com mereixerien la vostra mala conducta i les vostres accions perverses, sabreu que jo soc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor Déu.”