Jacob beneeix els fills de Josep
1 Després d’això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure’l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm. 2 Jacob en va ser informat:
—El teu fill Josep ve a veure’t.
Israel, fent un esforç, es va asseure al llit. 3 Jacob digué a Josep:
—El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir 4 amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.”
5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó. 6 En canvi, els fills que has tingut després d’aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d’Efraïm i Manassès.
7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
8 Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:
—Qui són aquests?
9 Josep va respondre al seu pare:
—Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí.
Jacob li diu:
—Acosta-me’ls, que els vull beneir.
10 Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar. 11 Israel digué a Josep:
—No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
12 Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. 13 Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar. 14 Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran. 15 Israel els va beneir així:
—Que el Déu davant el qual han viscut sempre
els meus pares, Abraham i Isaac,
el Déu que ha estat el meu pastor
des que existeixo fins al dia d’avui,
16 l’àngel que m’ha alliberat de tot mal,
beneeixi aquests nois.
Que en ells es perpetuï
el meu nom i el dels meus pares Abraham i Isaac.
Que es multipliquin a desdir arreu del país.
17 A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d’Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès. 18 I li va dir:
—Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.
19 Però el seu pare s’hi va negar:
—Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera.
20 Aquell dia els va beneir així:
—Els d’Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: “Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!”
Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès. 21 Després Israel va dir a Josep:
—Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. 22 I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.